Pràctiques Crítiques en les Arts i les Ciències Socials

Professorat: Juan David Galindo

Sinopsi

Aquesta assignatura permet aprofundir en la manera com l’art es relaciona amb altres camps del coneixement, explorant la relació amb les ciències socials, els seus referents, contextos, formes i mètodes. En el context de l’assignatura, l’estudiant desenvoluparà una pràctica artística personal que s’inscrigui en un context real o discursiu de l’àmbit de les ciències socials, posant èmfasi en els seus marcs operatius i de coneixement.

Objectius de l'assignatura

  • Analitzar el marc de les ciències socials, identificant els límits, les potencialitats i les implicacions de situar la mirada i l’acció en aquest marc 
  • Establir relacions crítiques i rigoroses entre la pràctica artística i les ciències socials, amb especial atenció als punts de trobada i de fricció.
  • Desenvolupar la capacitat d’aplicar enfocaments i metodologies de les ciències socials al projecte artístic personal, integrant coneixements, eines i procediments de recerca.
  • Reconèixer i examinar pràctiques artístiques que incorporen recursos, metodologies i maneres de fer provinents de les ciències socials.
  • Avaluar les possibles aportacions de la pràctica artística en el camp de les ciències socials, fomentant un diàleg interdisciplinari crític i productiu.
  • Desenvolupar la capacitat de posicionament personal i discursiu, així com d’implicar-se en processos de diàleg, feedback, debat i exercici de pensament crític. 

Relació de continguts

Les pràctiques crítiques: el fer en art com a pont entre teoria i pràctica en l’àmbit de les ciències socials. Referents, contextos, formes i mètodes de les pràctiques crítiques en l’àmbit de les ciències socials. Desenvolupament d’una pràctica artística personal que s’inscrigui en un context real i/o discursiu de l’àmbit de les ciències socials, tot posant l’accent en els marcs operatius i epistèmics que desplega i en la relacióamb el públic. 

 El nucli de l’assignatura és la creació d’un projecte artístic personal que s’alimenti metodològicament i conceptualment de les ciències socials, enteses sobretot com una caixa d’eines des d’on comprendre i incidir en la realitat. En aquest procés, l’estudiant desenvoluparà un projecte d’investigació i practicarà l’ús d’eines de pensament crític, tot recorrent a dinàmiques d’anàlisi, contrast i experimentació. 

El procés de treball inclourà: 

  • El plantejament d’una pregunta d’investigació. 
  • La formulació d’una hipòtesi. 
  • L’elaboració d’un marc teòric i conceptual. 
  • El desenvolupament de treball de camp mitjançant entrevistes, enquestes, consultes d’arxius, autoetnografia, estudis d’espais arquitectònics o espais públics. 
  • L’ús de mètodes qualitatius i/o quantitatius de recerca. 
  • L’aplicació de raonaments inductius i/o deductius. 
  • La comprovació de la hipòtesi a través de la formulació d’una tesi, amb els seus arguments, derivades i conclusions. 

L’objectiu és apropiar-se d’aquestes eines metodològiques per contaminar la pròpia pràctica artística, alhora que es posa en relleu com l’art pot aportar un marc singular d’acció, reflexió, experimentació, joc i excepcionalitat a les ciències socials. 

D’aquesta manera, es busca diluir i deconstruir els límits entre la investigació en ciències socials i la creació artística, obrint la recerca a la creativitat i a l’experimentació, i qüestionant al mateix temps la pròpia idea d’obra d’art. 

Activitats d'Avaluació

Observació de la participació, Seguiment del treball realitzat, Informes dels estudiants, tutors, Proves específiques, examens, Realització de treballs o projectes, Presentació de projectes

Criteris específics

Enunciat 1: Marc teòric i conceptual. Punt de partida: escollir una temàtica d’interès personal a partir de la pregunta: A nivell social, on som? Com hem arribat fins aquí? Plantejar una pregunta d’investigació. Desenvolupar un marc teòric i conceptual sobre el tema escollit. Proposar una hipòtesi. 

Enunciat 2: Treball de camp, mitjançant entrevistes, enquestes, consultes d’arxius, autoetnografia, estudis d’espais arquitectònics o espais públics. Escollir mètode qualitatiu vs quantitatiu. 

Enunciat 3: Ordenar i jerarquitzar materials. Proposar tesi, arguments, derivades i conclusions. Mètode inductiu vs deductiu. 

L’enunciat 4 s’efectuaran de forma paral·lela i retroalimentada amb l’enunciat 1, 2 i 3. 

Enunciat 4: Intervenció artística. Dossier i documentació del projecte. 

20% de l’avaluació Enunciat 1: Marc teòric i conceptual.
20% de l’avaluació Enunciat 2: Treball de camp.
20% de l’avaluació Enunciat 3: Ordenar i jerarquitzar materials.
20% de l’avaluació Enunciat 4: Intervenció artística.
20% de l’avaluació Participació en dinàmiques de classe, comentaris, preguntes, argumentació, contraargumentació, retroalimentació a les companyes. Pensament crític i posicionament personal. 

Metodologies docents

Sessions de treball amb tot el grup classe, Sessions de treball en grups reduïts, Sessions de tutories individual, Sessions de tutories en grup, Sessions de treball autònom individual, Sessions de treball autònom en grup

Activitats formatives

 

  • El plantejament d’una pregunta d’investigació. 
  • La formulació d’una hipòtesi. 
  • L’elaboració d’un marc teòric i conceptual. 
  • El desenvolupament de treball de camp mitjançant entrevistes, enquestes, consultes d’arxius, autoetnografia, estudis d’espais arquitectònics o espais públics. 
  • L’ús de mètodes qualitatius i/o quantitatius de recerca. 
  • L’aplicació de raonaments inductius i/o deductius. 
  • La comprovació de la hipòtesi a través de la formulació d’una tesi, amb els seus arguments, derivades i conclusions. 

Bibliografia

Bibliografia bàsica: 

  • *Brumaria (ed.). L’art no és la política – la política no és l’art. Madrid: Brumaria, 2004.. 
  • *Guattari, Félix. La revolució molecular. Madrid: Errata Naturae, 2017.

Bibliografia complementària: 

  • Badiou, A. (2010). El ser y el acontecimiento. Buenos Aires: Ediciones Manantial. (Traducción de L’Être et l’événement). 
  • Stiegler, B. (2003). La técnica y el tiempo I: El pecado de Epimeteo. Hondarribia: Hiru. (Traducción de Technics and Time, 1: The Fault of Epimetheus). 
  • Fraser, A. (2017). De la crítica institucional a la institución de la crítica. Ciudad de México: Siglo XXI Editores. 
  • Rancière, J. (2013). The Politics of Aesthetics. Londres: Bloomsbury Academic.  
  • Davis, B. (2013). 9.5 Theses on Art and Class. Chicago: Haymarket Books.  
  • Heinich, N. (1996). The Glory of Van Gogh: An Anthropology of Admiration. Princeton, NJ: Princeton University Press.  
  • Gielen, P. (2015). The Murmuring of the Artistic Multitude: Global Art, Memory and Post-Fordism. Ámsterdam: Valiz.  
  • Wodiczko, K. (1999). Critical Vehicles: Writings, Projects, Interviews. Cambridge, MA: MIT Press.  
  • Rosler, M. (2004). Decoys and Disruptions: Selected Writings, 1975–2001. Cambridge, MA: MIT Press. 
  • Mumford, L. (1998). Técnica y civilización. Madrid: Alianza. (Traducción de Technics and Civilization)  
  • Rancière, J. (2019). Aisthesis: Scenes from the Aesthetic Regime of Art. Nueva York: Verso Books.  
  • Fraser, A. (2005). Museum Highlights: The Writings of Andrea Fraser. Cambridge, MA: MIT Press. 
  • Adorno, T. W. (2004). Teoría estética. Madrid: Akal. 
  • Bourriaud, N. (2006). Estética relacional. Buenos Aires: Adriana Hidalgo. 
  • Bishop, C. (2012). Artificial Hells: Participatory Art and the Politics of Spectatorship. Londres: Verso. 
  • Butler, J. (2007). Vida precaria: El poder del duelo y la violencia. Buenos Aires: Paidós. 
  • Haraway, D. (1995). Ciencia, cyborgs y mujeres: La reinvención de la naturaleza. Madrid: Cátedra. 
  • Latour, B. (2007). Nunca fuimos modernos: Ensayo de antropología simétrica. Buenos Aires: Siglo XXI Editores. 
  • hooks, b. (2021). El anhelo de cambiar: Hombres, masculinidad y amor. Madrid: Paidós. 
  • Rancière, J. (2010). El espectador emancipado. Buenos Aires: Manantial. 
  • Groys, B. (2014). Volverse público: Las transformaciones del arte en el ágora contemporánea. Buenos Aires: Caja Negra. 

Altres recursos: 

Farocki, H. (1969). Fuego inextinguible [Película]. Alemania Occidental: Harun Farocki Filmproduktion. 

Godard, J.-L. (1998). Histoire(s) du cinéma [Serie de vídeo]. París: Gaumont. 

Bertold Brecht, Cita
Titulació: Grau en Belles Arts
Curs: 3er i/o 4rt
Semestre: 1er
Crèdits ECTS: 6
Tipus: Formació bàsica

Recomanacions

Assignatures prèvies recomanades:
Assignatures futures recomanades:
Darrera actualització: set. 30, 2025

Competències

Competencies generals
CG1. Adquirir habilitats per a la pràctica creativa i el compromís ètic per desenvolupar propostes professionals de qualitat que aportin innovació i contribueixin al benestar i a la transformació social.

Competències bàsiques
CB1. Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que parteix de la base de l’educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l’avantguarda del camp d’estudi.
Competències transversals
CT1. Actuar amb esperit i reflexió crítics davant el coneixement en totes les seves dimensions, mostrant inquietud intel·lectual, cultural i científica i compromís cap al rigor i la qualitat en l’exigència professional.
Competències específiques
CE1.Reflexionar críticament i avaluar les implicacions i les conseqüències de les pràctiques artístiques situades, tant de les pròpies com de les alienes, i relacionar-les amb els diferents contextos socials, econòmics, polítics, científics, tecnològics i culturals en els quals s’inscriuen i incideixen.

Resultats d'aprenentatge

Recull i interpreta dades i informacions sobre les quals fonamentar les seves conclusions, incloent-hi reflexions sobre qüestions de caire social, científic o ètic en l’àmbit de les pràctiques artístiques. (CB3) 

Mostra habilitats per a la reflexió crítica en els processos vinculats a l’exercici de la professió. (CT1) 

Realitza processos d’avaluació sobre la pròpia pràctica i la dels altres de manera crítica i responsable. (CT7) 

Analitza de manera crítica les pràctiques artístiques, les seves formes, mètodes i contextos en la seva relació amb els àmbits de les ciències socials. (CE1) 

Identifica de manera precisa en el seu propi treball i en el dels altres els diferents contextos reals i discursius en què s’inscriu la pràctica artística en relació amb els àmbits de les ciències socials, així com els seusmarcs operatius i epistèmics. (CE2) 

Aplica un procés d’investigació crítica a una problemàtica real o possible sobre la seva pràctica artística o la dels altres en relació amb els àmbits de les ciències socials. (CE4) 

Interpreta dades i emet judicis que comporten una reflexió fonamentada sobre qüestions relatives als debats vigents en l’àmbit de les ciències socials i la seva relació amb les pràctiques artístiques. (CE11)