1. OBJECTIUS GENERALS. DESCRIPCIÓ DE L’ASSIGNATURA
Objectiu principal de l’assignatura:
Visió general de la Cultura de la Imatge i la seva evolució des de l’aparició del Moviment Modern, posant especial atenció en aquells moments en què va sorgir una visió col·lectiva que ha estat determinant pel present de la comunicació visual; destacant, com a fil conductor els principals referents que han contribuït en aquesta evolució.
Per tant, es farà un repàs als referents que poden considerar-se fonamentals en l’evolució de la comunicació visual, en els diferents àmbits de treball; la seva filosofia, el seu vocabulari visual i la seva metodologia projectual; així com l’impacte i la transcendència del seu treball en la societat.
Objectius específics:
– anàlisi de les característiques del llenguatge de la modernitat, en l’àmbit de la comunicació visual;
– la seva implantació i evolució al llarg del segle XX;
– estudi dels condicionants del context històric i dels moviments culturals en els quals s’ha desenvolupat;
– i valoració de l’impacte de la tecnologia en la seva evolució.
Avaluació continuada.
La correcta realització dels exercicis, així com les diferents dinàmiques que es realitzaran al llarg del curs com a mostra d’assoliment dels coneixements, es valoraran amb un 100% del total de la nota. Els criteris concrets d’avaluació de cadascun d’aquests imputs es definiran degudament en la rúbrica de l’enunciat abans de la seva realització.
Per tant, la nota final de l’assignatura s’obtindrà a partir de:
– enunciat 01: Càpsules gràfiques: 35% (treball en grup).
– enunciat 02: Tipografia amb crispetes (treball individual): 15%
– enunciat 03: Però, i les dones?: Cultura de la Imatge i la perspectiva de gènere: 35% (treball en grup) + 15% (treball individual).
NOTA IMPORTANT:
No s’avaluará cap treball del que no s’hagi fet, prèviament a la data d’entrega/presentació final, les tutories indicades en cadascun dels enunciats
– Exposició magistral professor
– Visualització de videos i conferències
– Anàlisi i exposició de material gràfic, pictogràfic…
– Debats, col.loquis, converses o grups de discussió
– Treball en grups i treball col·laboratiu
– Recerca historiogràfica: consulta de les fonts bibliogràfiques, investigació documentació visual
– Correcció/revisió d’exercicis i seguiment
El programa de l’assignatura es complementa amb una selecció de bibliografia. La consulta d’aquesta és voluntària. No obstant això, es recomana pel bon seguiment de les classes la consulta dels següents llibres:
– Barnicoat, J. 2007. Los carteles, su historia y su lenguaje. Barcelona: Gustavo Gili.
– Blackwell, L. 1993. La tipografía del siglo XX. Barcelona: Gustavo Gili.
– Gil, E. (Editor). 2007. Pioneros del diseño gráfico en España. Barcelona: Index Book.
– Levit, B. (Ed.). 2021. Baseline Shift. Untold Stories of Women in Graphic Design History. New York: Princetown Architectural Press
– Lupton, E.; Tobias, J. 2011. Extra Bold: A Feminist, Inclusive, Anti-racist, Nonbinary Field Guide for Graphic Designers
– Meggs, P. B.; Purvis, A. W. 2009. Historia del diseño gráfico. 4ª ed. Barcelona: Editorial RM.
– Müller, J. 2022. The history of Graphic Design. 40th Ed. Koln: Taschen Benedikt.
Al finalitzar l’aprenentatge, l’estudiant serà capaç de:
– identificar les fonts històriques de la Comunicació Visual, especialment escoles i individualitats, en els diferents àmbits del disseny gràfic.
– reconèxer les dones pioneres del disseny gràfic i la seva aportació a la professió
– visibilitzar les aportacions de les pioneres del disseny gràfic, mitjançant un producte gràfic
– analitzar l’aportació del dissenyador gràfic en el disseny de títols de crèdit
– diferenciar les característiques dels diferents estils desenvolupats en l’àmbit del disseny gràfic, des de l’aparició del Moviment Modern.
– utilitzar les eines pròpies de la recerca historiogràfica.
– explicar els fonaments de la cultura de la imatge, tant en entorns nacionals com internacionals, en el context del Moviment Modern.
– demostrar haver adquirit coneixements avançats dels continguts teòrics mitjançant l’aplicació pràctica