Taller de Dibuix I

Professorat: Oriol Vilapuig 

Sinopsi

Aquesta assignatura té per objectiu aprendre a utilitzar el dibuix de manera versàtil, com a manera d’observar, comprendre, registrar i comunicar aspectes del món que l’envolta. També entendre el dibuix com una potència imaginant que modifica la nostra relació amb l’entorn, incidint també en la seva qualitat cognitiva d’autoconeixement. El punt de partida, doncs, és la fascinació i curiositat que s’articula mitjançant una mirada que interroga atenta el que té al voltant, i que està disposada a desaprendre, transformar-se i créixer. El dibuix és un mitjà i un instrument fonamental i, com a tal, es treballa com a hàbit i com a forma de pensament. Al llarg de l’assignatura es plantegen diverses aproximacions a la matèria mitjançant exercicis específics de caràcter pràctic, orientats a explorar problemàtiques concretes i a experimentar amb diferents eines, suports, materials, tècniques i procediments. Els exercicis es contextualitzen mitjançant marcs històrics i teòrics que permeten situar la pràctica del dibuix respecte de la seva tradició i dels llenguatges contemporanis, amb referents específics i l’anàlisi de les seves diferents dimensions físiques, estètiques i culturals.

Objectius de l'assignatura

L’assignatura situa la pràctica del dibuix des de la tradició als llenguatges contemporanis, indagant en tècniques, referents i procediments.

Es busca establir un espai d’exploració on el dibuix es comprèn com un mitjà fonamental en la de creació, comunicació, registre i expressió.

Relació de continguts

Assolir des de la seva praxis els coneixements bàsics del llenguatge del dibuix entès com un llenguatge que opera en una multiplicitat d’usos i construccions estratègiques amplies. Entendre els aspectes tècnics del dibuix en una doble significació: com l’aplicació i experimentació en els seus procediments específics de materialització, però també entendre les operacions que posa en joc el gest del dibuix, i que tenen a veure amb el cos, certes friccions materials i temporals com també les potencialitats transformadores d’aquestes operacions imaginants. Incidir en el dibuix com una forma d’estudi, un assaig sempre en construcció i d’aprenentatge continuo.

Situar el llenguatge del dibuix com un gest performatiu que construeix i modifica la nostra  relació amb el món. Percebre l’acte de dibuixar com una acció reiterada en el temps que ens connecta inevitablement amb tots el gestos de dibuix que ens precedeixen i que configuren el seu sentit. Compartir formes de fer i metodologies en els seus diferents usos.

 

Estructura de l’assignatura:

Aquest mòdul de dibuix s’estructura en tres eixos que pretenen assolir i experimentar, des d’unes experiències pràctiques i teòriques, les potencialitats constructives del llenguatge del dibuix,  a partir de tres vies epistemològiques  que l’acte de dibuixar posa en joc com son: La realització d’una imatge a través d’un filtre corporal,  una permanent forma d’estudi i un desig de transformació, totes elles vinculades  també amb els seus aspectes tècnics i materials, a partir d’exercicis pràctics que permeti desplegar maneres de fer i estratègies en el seu ús, desdibuixant també les categories preestablertes d’aquesta pràctica.  Les sessions de treball s’estructuraran a partir d’un marc conceptual en el seu plantejament lligat a una pràctica, i finalment un retorn en l’anàlisi d’ allò realitzat. El curs mantindrà un constant diàleg amb contextos històrics precedents que ens obrin també a experiències heterogènies des d’on operar.

Sessió d’introducció – Presentació i línies generals del curs. Construcció d’un imaginari col·lectiu sobre la idea de dibuix. Ens mirem. Primera acció de dibuix a l’aula.

Bloc 1 – Les lleis del dibuix. Cos, fricció, matèria, espai i temps

Des de quines especificitats particulars opera el dibuix en la formació d’una imatge? Desenvolupar exercicis pràctics de dibuix que ens permetin pensar allò que posa en joc l’acte de dibuixar. Vincular el dibuix amb un gest, una acció corporal que possibilita una fricció entre superfície i matèria, pensar amb les diverses temporalitats del dibuix i la possibilitat de construcció d’un lloc des d’on situar-se i construir-se.

Enunciat # 1: Les lleis del dibuix

 

Bloc 2 – El dibuix com a forma d’estudi. La imatge intermitent

Abordar certes pràctiques del dibuix com a forma d’estudi i observació continuo . De l’objecte al subjecte. Accions de dibuix del natural incidint no tant en la representació dels objectes sensibles sinó en l’interès que suscita un subjecte que mira. Desenvolupar exercicis i accions que ens permetin entendre aquestes construccions subjectives. Dialogarem amb marcs teòrics i contextos preexistents contemporanis com a referència. Resoldrem els projectes plantejats a partir d’estratègies  metodològiques i tècniques específiques.

Enunciat # 2: La imatge intermitent

 

Bloc 3 – La performativitat del dibuix. Fragilitzar lo real

Entendre el dibuix com un gest performatiu en la doble accepció del terme, com una acció que té lloc en unes circumstàncies particulars, però també com aquella operació de desig que modifica la realitat que designa. El desig de veure i mostrar és inseparable del de conèixer i crear.

Treballarem projectes específics que modifiquin la nostra relació amb l’entorn incidint en aquests aspectes performatius a partir de les potències imaginants i transformadores de les imatges a l’hora de construir operacions significants.

Enunciat # 3: La performativitat del dibuix

 

Activitats d'Avaluació

Observació de la participació, Seguiment del treball realitzat, Realització de treballs o projectes

Criteris específics

Enunciado 1 33,3%

Enunciado 2 33,3%

Enunciado 3 33,3%

Metodologies docents

Sessions de treball amb tot el grup classe, Sessions de tutories individual, Sessions de treball autònom individual, Sessions de treball autònom en grup

Activitats formatives

Presentacions temàtiques i de referents

Experimentació material

Realització d’activitats i exercicis pràctics

Treball de camp

Presentacions orals i/o audiovisuals

Revisions i seguiments individuals

Revisions i seguiments col·lectius

Bibliografia

Berger, John. (2008). Sobre el dibujo. Barcelona: Gustavo Gili.

Berger, John.(1997). Algunos pasos hacia una pequeña teoría de lo visible. Madrid. Árdora Ediciones.

Gombrich, E.H. (1998). Arte e ilusión. Madrid. Editorial Debate.

Kentridge, William. (2018). Seis lecciones de dibujo. Buenos Aires. El Hilo de Ariadna.

Hockney, David ( 2001). El conocimiento secreto. Barcelona. Destino.

Gómez Molina, Juan José.(1995) Las lecciones del dibujo. Madrid.  Ed Cátedra.

González  García, Ángel. (2007). Pintar sin tener ni idea y otros ensayos sobre arte. Madrid. Lampreave y Millán.

Feldman, Morton. (2017) Pensamientos Verticales. Buenos Aires. Caja Negra.

Didi-Huberman, Georges (2010)  Atlas ¿Cómo llevar el mundo a cuestas?. Madrid. Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía.

Agamben, Giorgio (2008) . Qué vol dir ser contemporani?. Barcelona. Arcàdia

Soto Calderón, Andrea. (2020). La Performatividad de las imágenes. Santiago de Chile.  Ed Metales Pesados.

Rancière, Jacques.  El trabajo de las imágenes: Conversaciones con Andrea Soto Calderón: (2022) Madrid. Pensamiento Atiempo.

Mitchell, W.T.J. (2009). Teoría de la imagen. Ensayos sobre la representación visual y verbal. Madrid. Ed . Akal.

 

Empremta Chauvet - Joseph Benoit 1793. L’origen del dibuix - Zbigniew Warpechowski (Drawing in the Corner), 1971
Empremta Chauvet - Joseph Benoit 1793. L’origen del dibuix - Zbigniew Warpechowski (Drawing in the Corner), 1971
Titulació: Grau en Belles Arts
Curs: 1er
Semestre: 1er
Crèdits ECTS: 6
Codi Assignatura: GBF011
Tipus: Formació bàsica
Matèria: Comunicació, Expressió y Documentació

Recomanacions

Assignatures prèvies recomanades:
Assignatures futures recomanades:
Darrera actualització: jul. 31, 2025

Competències

Competencies generals
CG2. Projectar els valors de la sostenibilitat i la inclusió en la pràctica professional com a artistes i dissenyadors contemporanis i operar d’una manera respectuosa amb la diversitat de contextos i usuaris.

Competències bàsiques
CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.
Competències transversals
CT2. Projectar els valors de l’emprenedoria i de la innovació en l’exercici de la trajectòria personal acadèmica i professional a través del contacte amb diferents realitats de la pràctica i amb motivació cap al desenvolupament professional.
Competències específiques
CE5.Aplicar de manera coherent, adequada i eficaç els llenguatges expressius i les tècniques de representació gràfica i audiovisual als processos d’ideació, desenvolupament, producció, presentació, comunicació i documentació de projectes professionals dins o fora dels contextos de l’art.
, CE8.Dominar l’ús dels codis de comunicació estètics i simbòlics, i també el llenguatge específic de l’art, per adequar la intenció comunicativa de la pràctica artística a la percepció real pròpia i aliena que integra qualitats intrínseques i resonàncies associatives.
, CE9.Analitzar i relacionar dades, conceptes i sabers de diferent procedència i tipologia d’acord amb criteris complexos i aplicar-los creativament als propis processos de treball utilitzant la síntesi, el pensament lateral, l’analogia i les operacions metalingüístiques.

Resultats d'aprenentatge

Comunica a todo tipo de audiencias (especializadas o no) de manera clara y precisa conocimientos, metodología, ideas, problemas y soluciones. (CB4) 

Resuelve problemas y situaciones propias del desempeño profesional con actitudes emprendedoras e innovadoras. (CT2) 

Representa con corrección formas y proporciones en soporte bidimensional. (CE5)

Comunica correctamente con el lenguaje propio de los contextos de las prácticas artísticas para articular cualidades intrínsecas y resonancias asociativas en trabajos de dibujo. (CE8)

Analiza estructuras de significación culturalmente consolidadas y las referencia creativamente en su propio trabajo. (CE9)