Des del punt de vista de la configuració de l’estudiant, els objectius en competències actitudinals, metodològiques i instrumentals són:
En quant a objectius específics del contingut de l’assignatura, són els següents:
L’assignatura combinarà classes magistrals d’enfoc teòric i discursiu, classes dirigides de treball a l’aula, classes supervisades per a la pràctica i treball autònom per part de l’estudiant. El contingut s’estructura a partir de 4 blocs o eixos d’introducció als debats contemporanis en les Arts i Humanitats. A continuació, una breu descripció dels mateixos:
BLOC 1. SUBALTERNITAT, DESCOLONITZACIÓ I GÈNERE
Subalternitat:. Debat sobre les maneres d’amplificar les veus de grups marginats que sovint són ignorades i/o silenciades en les narratives dominants, qüestionant les estructures de poder que perpetuen la seva exclusió i buscant una representació més equitativa i inclusiva en la cultura i la societat.
Descolonització i crítica postcolonial: Un dels debats més destacats és el de la descolonització del coneixement i la revisió de les narratives històriques que han estat dominades per perspectives eurocèntriques. S’exploren les veus i experiències dels pobles colonitzats, reivindicant l’espai per a les epistemologies i les cultures no occidentals.
Identitat, raça, i gènere: Els estudis de gènere continuen sent fonamentals, amb un enfocament en les interseccions de la identitat, com ara el feminisme interseccional, anticapacitista, la teoria queer, i la crítica de la blanquitud. S’analitza com les estructures socials, polítiques i culturals perpetuen desigualtats i discriminacions.
Memòria històrica i política de la memòria: Es debat sobre la manera en què les societats recorden i representen el passat, incloent-hi les memòries traumàtiques de guerres, dictadures i genocidis. Es posa en qüestió com es construeixen les narratives oficials i com es pot donar veu veus a les memòries silenciades.
BLOC 2. ECOCRÍTICA, POSTNATURALESA I HUMANITATS AMBIENTALS
Ecocrítica i humanitats ambientals: Debat que examina la relació entre la cultura i el medi ambient, abordant qüestions com el canvi climàtic, la crisi ecològica i la responsabilitat de les arts i les humanitats en la sensibilització i activisme mediambiental. L’ecocrítica partiona un conjunt de pràctiques investigatives caracteritzades pel diàleg experimental entre els estudis literaris, l’ètica ambiental, les ciències, les humanitats i el pensament ecològic que conformen un territori de conflicte i compenetració de sabers i pràctiques heterogènies.
Postnaturalesa: Disrupció del binomi natura-cultura que planteja una visió cosmopolítica de les relacions entre cultures, territoris, matèries i altres agents per desarticular els models de pensament i jerarquies derivades de la modernitat. Un entramat dinàmic on formes de vida, materialitats, tecnologies i cultures s’entrellacen per repensar la nostra relació amb l’entorn a través de la creació artística.
BLOC 3 . TECNOLOGIA, PODER I CONSUM
Tecnologia i digitalització: La irrupció de les noves tecnologies ha transformat la manera en què es produeixen, consumeixen i interpreten les arts i la cultura. Els debats inclouen l’impacte de la intel•ligència artificial, la digitalització del patrimoni cultural, i les implicacions ètiques de les tecnologies emergents.
Hipervisualitat: La crítica a l’hipervisualitat qüestiona l’ocularcentrisme que ha elevat la visió com a guia de la veritat, promovent distància i passivitat. Suggereix repensar com ens relacionem amb les imatges i desarticular el domini de la mirada en la nostra percepció en tant que en tant que espectadores: espectadores de la història, espectadores culturals, espectadores de les nostres vides, espectadores, en definitiva, del món.
Crítica del capitalisme i la cultura neoliberal: Es critica com el capitalisme influeix en la producció cultural, les pràctiques artístiques i la mercantilització de la cultura. S’explora el paper de l’art i les humanitats com a formes de resistència davant la lògica neoliberal. La cultura de l’emprenedor entén el cos com una font de recursos per a ser explotada, i, mentrestant, la mentalitat neoliberal eleva el treball al gest performatiu de noves i enginyoses formes de convertir serveis en productes.
Globalització i transnacionalisme: Els debats contemporanis també s’interessen per com la globalització afecta la producció i el consum cultural, així com per la circulació de béns culturals i la influència de diverses cultures en un context globalitzat.
BLOC 4 . COS, TREBALL I SALUT MENTAL
Temps i productivitat: La constant necessitat de producció i consum desfà la distinció entre treball i descans, immersant les persones en un cicle d’activitat incessant. Altrament, el treball, cada vegada més precaritzat i flexibilitzat, s’està substituint per noves formes de producció i control en la societat tardocapitalista. A través de la digitalització i la tecnologia, el temps de treball es difumina, afectant les condicions laborals. Això perjudica la salut mental i la qualitat de vida.
Control i biopolítica: Els estats moderns utilitzen la biopolítica per gestionar i controlar les societats a través dels cossos, diferenciant entre individus productius i marginals. Aquest control s’internalitza, fent-lo més eficaç i sofisticat. No obstant això, l’administració de les emocions, les cures i els afectes ofereix un potencial subversiu per transformar les estructures de control en xarxes més plurals, democràtiques i col·laboratives.
Crítica de la felicitat i benestar digital: La societat contemporània promou una “indústria de la felicitat” que sovint genera malestar i frustració. Aquest debat inclou temes centrals de la cultura terapèutica actual com, per exemple, la medicalització del malestar, la cultura del diagnòstic, i les pressions de la felicitat en l’era digital, tot incidint en com aquestes dinàmiques afecten la identitat i la vida quotidiana.
Treballs de l’assignatura
T1. Mapeig de problemes: Creació d’una caixa d’eines col·lectiva a partir de l’anàlisi a l’aula de textos breus de diverses artistes per detectar convencions, recursos narratius i estilístics i estratègies creatives. Escriptura de textos sobre el propi treball de l’estudiant mitjançant els recursos analitzats. Detecció de problemes i preguntes . Vinculació dels problemes amb la pràctica propia. Cerca genealògica de pràctiques artístiques i agents culturals vinculats als problemes i preguntes, que no de semblances al seu treball.
T2. Prospecció: Treball de recerca en les arts i les humanitats que parteix de l’objectiu d’aprofundir en una de les problemàtiques detectades a la primera part de l’assignatura, a través del T1. Es treballarà la significació dels interessos propis de les estudiants dins d’un grup de recerca/seminari/debat que proposa el contingut de l’assignatura i/o de nous que n’hagin pogut derivar del T1. En les diferents fases del treball es combinarà una investigació individual amb la posada en comú d’aquesta amb les del grup de recerca.
T3. Comunicació, divulgació i programació cultural: Creació d’un objecte cultural en sèrie per a la publicació d’una col·lecció de debats contemporanis en les arts i les humanitats que posa èmfasi en la comunicació i divulgació del contingut elaborat als treballs 1 i 2 de l’assignatura.
T1. Mapeig de problemes: Percentatge de la nota final: 25%
T2. Prospecció: Percentatge de la nota final: 25%
CT3. Comunicació, divulgació i programació cultural: Percentatge de la nota final: 40%
La dinàmica de compromís, participació i puntualitat de l’estudiant a l’aula s’avaluarà amb un 10% del percentatge de la nota final de l’assignatura.
Criteris específica d’avaluació:
Exposició magistral
Debats, converses, grups de discussió
Presentacions orals i/o audiovisuals
Registres de lectura i escriptura creativa
Treball de camp fora de l’aula
Revisions i seguiments individuals
Sessions d’anàlisi i crítica de treballs i projectes
Visites externes
Converses a l’aula amb agents professionals del context
La bibliografia d’aquesta assignatura està organitzada per blocs de contingut. Cada bloc conté diversos eixos de debat, i cada debat recull una lectura clau de suport, un assaig, una narrativa o poemari, una catàleg d’exposició, fanzin o publicació d’artista, una o varies obres d’art i un recurs multimèdia.
BLOC 1. SUBALTERNITAT, DESCOLONITZACIÓ I GÈNERE
–Subalternitat
Begega, J. (2019). Más allá del espectador. Un slam y 3 bailes para Alberto [vídeo HD]. Hamaca plataforma d’audiovisual experimental.
EMPUTESIDAS. Colectivo artístico de putas disidentes (ed.). (2023). Emputesidas. Antología Imaginarios Puteriles. Valparaíso: Radioactivx.
Hooks, B. (2022). Respondona. Pensamiento feminista, pensamiento negro. Barcelona: Paidós.
Lispector, C. (2024). La pasión según G.H. Madrid: Siruela.
Ramírez, I. R. (2013). Ellas Tienen Nombre. Cartografía Digital de Feminicidios [web]. Ciutat de Mèxic. Recuperat de: www.ellastienennombre.org
Spivak, G. C. (2012). ¿Puede hablar el subalterno? A: El lugar del pueblo (pp. 73-109). Ciutat de Mèxic: Ediciones Siglo XXI.
–Descolonització i crítica postcolonial
Akotirene, C. (2018). Interseccionalidade. São Paulo: Jandría.
Butler, O. E. (2020). Hija de sangre y otros relatos. Bilbao: Consonni.
Devulsky, S. (2021). Colorismo (Feminismos Plurais). São Paulo: Jandría.
Gavaldon, S. & Segade, M. (ed.). (2018). Elements of Vogue. Un caso de estudio para la performance radical [catàleg exposició]. Madrid: CA2M Centro de Arte Dos de Mayo, Motto Books.
Heart, B. (2017). Dancer as Insurgent [performance]. Madrid: CA2M Centro de Arte Dos de Mayo.
Mbembe, A. (2017). Crítica de la razón negra. Madrid: Ediciones Akal.
Mosireen (Col.). (2018). 858 An archive of resistance [web]. El Caire. www.858.ma
Newsome, R. (2017). King of Arms Ballroom installation [instalación]. Nova York: De Buck Gallery.
Sentís, M. (ed.). (2017). Cuerpo político negro. Madrid: Ediciones del Oriente y del Mediterráneo.
–Identitat, raça, i gènere
Butler, J. (1999). Problemas de género: Feminismo y subversión de la identidad. Madrid: Ediciones Akal.
Corbo, A. (2018). Patria y patriarcado [exposició]. MUSAC, Museo Contemporáneo de Castilla y León.
Fernández Porta, E. (Coord.). (2020). Masculí antipatriarcal. Desmuntant l’”home” [conferencia disponible en línia]. Institut d’humanitats de Barcelona.
Güell, N. (2018). De putas. Un ensayo sobre la masculinidad [vídeo HD]. MUSAC, Museo Contemporáneo de Castilla y León.
LaRochelle, L. (2017). Queering The Map [web]. www.queeringthemap.com
Mur, I. (2021). (Pre)ficción de un Macho. Usos de la entrevista, el capital y la masculinidad [publicació de artista]. Treball Final de Grau. Universitat Autònoma de Barcelona.
Ojeda, M. (2020). Las voladoras. Madrid: Páginas de Espuma.
Olarte, L. (2020). Diablada. Buenos Aires: Socios Fundadores.
Serra, C. (2020). Los Hombres de verdad tienen curvas [pòdcast]. Madrid: La Casa Encendida Radio.
Serra, C., Garaizábal, C., & Macaya, L. (Coords.). (2021). Alianzas rebeldes. Un feminismo más allá de la identidad. Manresa: Bellaterra.
Sosa Villada, C. (2019). Las malas. Barcelona: Tusquets.
–Memòria històrica i política de la memòria
Abu Saif, A. (2024). Quiero estar despierto cuando muera. Diario de un genocidio. Barcelona: Blackie Books.
Agamben, G. (2005). Profanaciones. Barcelona: Anagrama.
Botella, S. i Llobera, P. (2019). Desayuno con diamantes [publicació d’artista]. Barcelona: Autores.
Bravo, E. i Martínez, S. (2024). Confluències. Entre l’arxiu i la intervenció [exposició]. València: IVAM, Institut Valencià d’Art Modern.
Dolores, J. (2023). Rèquiem català. I si una nació desfilant per una catifa vermella. Barcelona: Edicions Poncianes.
García, D. (2016). Segunda vez [web]. www.segundavezsegundavez.com
Plataforma Artistas Antifascistas. (2002). MONTE DE ESTÉPAR [exposició]. Burgos: Espacio Tangente.
Ricoeur, P. (2004). La memoria, la historia, el olvido. Madrid: Siglo XXI.
Vilarós, T. M. (1998). El mono del desencanto: Una crítica cultural de la transición española (1973-1993). Madrid: Siglo XXI.
BLOC 2. ECOCRÍTICA, POSTNATURALESA I HUMANITATS AMBIENTALS
–Ecocrítica i humanitats ambientals
Ars Electronica, Leonardo-OLATS, University of Barcelona, Quo Artis, Creative Europe Programme of the European Union. (2022). Roots & Seeds XXI. Biodiversity Crisis and Plant Resistance [web]. https://rootsandseedsxxi.eu
DU-DA (ed.). (2020). MORIR GUAI. Voces y relatos para no tenir miedo. Barcelona: La Escocesa.
EEMEEMEE (ed.). (2024). MYWO. Micology with others [publicació d’artista]. Barcelona: Autores.
Extinction Rebellion XR. (2018). Extinction Rebellion [web]. www.extinctionrebellion.es
Moreno Muñoz, M. i Martín, O. (2020). 202O: The Walk, Extinction Rebellion [vídeo HD, performance, conferències Acció Directa No Violenta ADNV]. Recuperat de: https://www.2020thewalk.org
Morton, T. (2019). Ecología oscura. Sobre la coexistencia futura. Barcelona: Paidós.
Ptqk, M. (2021). Ciència fricció. Vida entre espècies companyes [exposició]. Barcelona: CCCB, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Stupart, L. (2023). La Virus. Barcelona: cielo santo.
–Postnaturalesa
Alonso, G., Tuma, Y., Ferreira Navone, P., Muñozcano, K., Guarnaccia, M. i Sánchez, A. (2020). Institute for Postnatural Studies [web]. www.instituteforpostnaturalstudies.org
Bagnato, A. i Munuera, I. (ed.) (2022). Criaturas vulnerables [catàleg exposició]. Madrid: La Casa Encendida.
Benito, C. (ed.). (2024). La condición postnatural. Glosario de ecologías para otros mundos possibles. Madrid: Cthulhu books.
Bennett, J. (2022). Materia vibrante. Buenos Aires: Caja Negra.
Parreu, A. (2024). BOCA BOLA [exposició]. Tarragona: MAMT, Museu d’Art Modern de Tarragona.
Solà, I. (2019). Canto jo i la muntanya balla. Barcelona: Anagrama.
BLOC3. TECNOLOGIA, PODER I CONSUM
–Tecnologia i digitalització
AAVV. (2017). Espectres [catàleg exposició]. Barcelona: La Virreina Centre de la Imatge.
Carrion, J., Estampa (col.), GTP-2 I 3. (2023). Los campos electromagnéticos. Teorías y prácticas de la escritura artificial. Buenos Aires: Caja Negra.
Estampa (col.). (2017). El mal alumne. Pedagogia crítica per a intel·ligències artificials. Barcelona: La Capella, Institut de Cultura de Barcelona.
Galindo García, M. (2021). Digital Afterlife [exposició]. Huelva: Museo de Huelva.
Gómez Molina, M. (2024). Circuito cerrado de vigilancia. Barcelona: cielo santo.
Lambert, S., Morera, D. (ed.). (2023). Atlas menor #3. Unikornios precarios. Madrid: Bartlebooth.
Nacenta, LL. (2023). IA: Intel·ligència artificial [exposició]. Barcelona: CCCB, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Rocha, J. i Snelting, F. (2015). Possible bodies [web]. www.possiblebodies.constantvzw.org
–Hipervisualitat
Archey, K. I Metahaven. (2019). PSYOP: An Anthology [catàleg exposició]. Amsterdam: Stedelijk Museum Amsterdam.
Edvarsen, M. (2019). NOT NOT NOTHING. Brussel·les: Varamo Press.
Garcés, M. (2009). Visión periférica: Ojos para un mundo común. A. Buitrago (ed.), Arquitecturas de la mirada (pp. 77-96). Madrid : Cuerpo de Letra.
Guardiola, I. (2018). L’ull i la navalla. Barcelona: Arcàdia
Mates, E. & F., Brusadin, B. (2014-2019). The influencers [web]. www.theinfluencers.org
Steyerl, I. (2013). How not to be seen: A fucking didàctic educational .mov file [vídeo HD]. MOMA, Museum f Modern Art
–Crítica del capitalisme i la cultura neoliberal
Colin, A. (2020). Francesc Ruiz. Panal [exposició]. Madrid: CA2M, Cebtro de Arte 2 de Mayo.
DU-DA (ed.) (2020). Ok Boomer. Reflexiones en torno a Trabajo, cultura y juventud [fanzin]. Barcelona: Autores.
Espluga, E. (2021). No seas tú mismo. Apuntes sobre una generación fatigada. Barcelona: Paidós.
Güell, N. (2011). Com podem expropiar diners a les entitats bancàries? Aplicació Legal Desplaçada #1: Reserva Fraccionària [autopublicació]. Barcelona: Autora.
Leichter, H. (2020). Algo temporal. Barcelona: Alpha Decay.
Valencia, S. (2010). Capitalismo gore. Barcelona: Editorial Melusina.
–Globalització i transnacionalisme
Cluster Duck (col.). (2022). A Meme Manifesto Project [web]. www.mememanifesto.space
Lin, M. I Tatrsky, A. (2019). Shanzhai Lyric [conferència]. Barcelona: The Influencers Festival.
Playtime Audiovisuales (coord.). (2016). Momu & No Es Visiones Contempporáneas [exposición]. Salamanca: DA2, Domus Artium 2002.
Steyerl, H. (2017). Duty Free Art: Art in the Age of Planetary Civil War. Londres: Verso Books.
Srnicek, N. (2018). Capitalismo de plataformas. Buenos Aires: Caja Negra Editora.
Trecartin, R. (2023). K-CoreaINc.K (Secton A). Valencia: nagi :/ bookz.
BLOC4. COS, TREBALL I SALUT MENTAL
–Temps i productivitat
Crary, J. (2014). 24/7: El capitalismo al asalto del sueño. Barcelona: Ediciones Ariel.
Echaves, M., Gómez Villar, A., Ruido, M. (ed.). (2019). Working Dead. Escenarios del postrabajo. Barcelona: La Virreina Centre de la Imatge.
Freira, R. i Bassas, X. (2023). Instituto del Tiempo Suspendido [web]. https://institutodeltiemposuspendido.es
Horvitz, D. (2019). For $1 USD [web]. DIS Magazine. www.dismagazine.com
–Control i biopolítica
Alcaide, M. (2020). Necrocosmetics of power. Peempering series. [vídeo HD]. Disponible al web de l’artista: www.mariaalcaide.com
Benzo. (2022). Sujeto benzo, procesos de autodisciplinamiento y resistències farmacopornogràfiques [fanzin]. Barcelona: Autore.
De Sutter, L. (2021). Narcocapitalismo. Para acabar con la sociedad de la anestesia. Barcelona: Reservoir Books.
Fernández Porta, E. (2022). Los brotes negros. En los picos de ansiedad. Barcelona: Anagrama.
Foucault, M. (2007). El nacimiento de la biopolítica: Curso en el Collège de France (1978-1979). Ciudad de México: Fondo de Cultura Económica.
Foucault, M. (2009). Heterotopías y el cuerpo utópico. Madrid: Ediciones La Piqueta.
Ruido, M. (2018-2019). Estado del malestar [web]. www.workandwords.net
Regueira, B. (2014). Su puta madre [vídeo HD]. Disponible al canal Vimeo de l’artista.
Sánchez, A. (2021). Fármaco. Barcelona: Penguin Random House.
Sevilla, M. (2021). Plastilina. Juneda: Fonoll.
–Crítica de la felicitat i benestar digital
Ahmed, S. (2010). La promesa de la felicidad. Buenos Aires: Caja Negra Editora.
Béjar, H. (2018). Felicidad. La Salvación Moderna. Madrid: Tecnos.
Gisbert, P. (2015). MIERDA BONITA: Escritos para El Conde de Torrefiel. Segovia: La uÑa RoTa.
Guerra, C. i Masó, J. (2022). Francesc Tosquelles. Com una màquina de cosir en un camp de blat [exposició]. Barcelona: CCCB, Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Jordà, J. (1999). Monos como Becky [pel·lícula]. Els Quatre Gats Audiovisuals, Canal+ España, Televisión de Galicia (TVG).
Martín López Andrea, L. (29 de junio de 2022). La violència del diagnòstic. Escuchar el malestar #1. [conferència en línia] Barcelona: Institut d’Humanitats de Barcelona. Disponible en línia a: www.instituthumanitats.org
Valdés, A. (2024). Políticas del malestar. Barcelona: Penguin.
Zafra, R. (2017). El entusiasmo: Precariedad y trabajo creativo en la era digital. Barcelona: Editorial Anagrama.
Al final de l’assignatura, l’estudiant serà capaç de: