Cultura Audiovisual II

Professorat: Núria Nia

Sinopsi

Aquesta assignatura analitza, des d’una perspectiva crítica, com la creació de les imatges impacta directament en la cultura i el pensament contemporani. A través de diversos eixos temàtics prenem consciència de com les eines dels nous mitjans defineixen noves pràctiques audiovisuals i, amb aquestes, noves relacions amb el mitjà, amb l’entorn i amb la pròpia concepció de realitat. El concepte de cultura, els seus límits i característiques canvien al pas que canvia la societat. Des dels inicis del que considerem cultura, la imatge ha estat i és un dels anclatges principals de transmissió d’idees, coneixements i comunicació. Així, en la societat contemporània actual, la cultura audiovisual presenta una gran influència en la nostra forma de percebre el món i d’interpretar la realitat. En el món mediatitzat d’avui en que l’audiovisual és central, és crucial conèixer els camins de la evolució dels mitjans de comunicació, així com entendre la forma en que es generen els relats de les imatges. Alhora, és important detectar com els missatges que afloren d’una imatge poden ser manipulats o fins i tot ser re-apropiats per contextos diferents. En definitiva, és indispensable poder tenir l’autonomia i la capacitat crítica de produir els propis continguts audiovisuals des de la consciència i la creativitat, atenent al context de la nostra història i futur per venir.

Objectius de l'assignatura

L’objectiu primordial és analitzar i conèixer l’evolució de la cultura audiovisual associada al new media més actual.

Donar a conèixer tant els punts de trobada com les discrepàncies existents en un complex i canviant context de la creació audiovisual contemporània i entrenar la perspectiva crítica vinculada a la història partint dels eixos temàtics següents: Realitat, ficció, simulació i hiperrealitat, les noves tecnologies que generen nous entorns audiovisuals i amb aquests realitats expandides i noves materialitats, passant per les ontologies sonores i la cultura del meme i el remix col·lectiu.

Amb tot, l’objectiu general és entendre com des del disseny audiovisual existeix una herència d’imaginaris i una responsabilitat en l’impacte cultural que aquesta generi.

Relació de continguts

Els continguts de l’assignatura comprenen una revisió històrica de la imatge i la seva relació social així com de les noves vies culturals que es desprenen de les innovacions més recents:

Mòdul 1: Introducció a la Cultura Audiovisual Contemporània

Realitat, Ficció, Simulació, Hiperrealitat, Realitats Virtuals, Realitats Expandides

Aquest mòdul ens situa en la sentència següent: la imatge no és mai neutral. Plantegem un marc històric i contextual de la imatge per a aterrar a la cultura audiovisual contemporània i les seves problemàtiques: la imatge com a eina de control, com a eina política i geoestratègica, així com la postveritat i la cultura de la manipulació en plena era de la sobreinformació, en la qual les imatges audiovisuals participen. Conceptualitzant termes com la realitat i la ficció, travessem altres vèrtexs com la simulació o la hiperrealitat a través de corrents filosòfiques, referents de pensament i referents del disseny audiovisual. Un cop superada la idea de “veritat” i entenent la imatge audiovisual com una potència per a expandir conceptes preconcebuts, obrim el prisma envers la Realitat Virtual i les realitats expandides que aquestes ens propicien, tot descobrint el gir conceptual sobre la idea de “realitat” que obren les noves eines audiovisuals.

En aquest primer mòdul es crea una proposta audiovisual especulativa que parteix del concepte d’Hiperrealitat i on l’alumnat adapta el concepte a la seva pròpia noció de la idea en la societat contemporània, tot oferint una perspectiva crítica davant aquesta.

Mòdul 2: Entorns Audiovisuals Contemporanis

Noves Materialitats, Ontologies Sonores, Cultura del Meme i el Remix Col·lectiu

Aquest mòdul ens situa en l’audiovisual més contemporani i obert al futur: com ha canviat la possibilitat expressiva de la imatge audiovisual d’avui amb l’impacte dels nous paradigmes contemporanis? En un món en que Internet és ja un territori més en el qual habitem, l’audiovisual es torna central a l’hora de pensar i imaginar noves perspectives de l’avui i el demà. Així, travessem corrents de pensament que creuen allò tangible amb l’intangible i observen intel·ligències distribuïdes entre nosaltres, l’espècie humana, i les nostres eines digitals. La Intel·ligència Artificial impacta en nous imaginaris, noves materialitats i obre a especulacions sobre el futur. A banda, la cultura del meme, el remix portat a l’extrem i les ontologies sonores aplicades a la imatge ens prometen un camí estimulant d’una imatge audiovisual contemporània més activa que mai.

En aquest segon mòdul es crea una proposta d’audiovisual expandit o fora de pantalla utilitzant noves eines audiovisuals (escaneig 3D, disseny 3D, instal·lació audiovisual, realitat virtual, realitat augmentada, fabricació digital a partir d’imatges reals, etc) amb una forma híbrida amb l’assaig crític.

Activitats d'Avaluació

Observació de la participació, Seguiment del treball realitzat, Realització de treballs o projectes, Presentació de projectes

Criteris específics

L’avaluació de l’assignatura comprèn, concretament:

20% de la nota en concepte d’assistència i participació

10% de la nota en la lectura crítica i assaig escrit 1

20% de la nota en la lectura crítica i assaig escrit 2

20% de la nota en el Projecte 1

30% de la nota en el Projecte 2

El Projecte 1 i Projecte 2 son exercicis treballats a l’aula i autònomament que combinen eixos teòrics de l’assignatura per a generar una mirada pràctica i aplicada al disseny audiovisual que faci palès el recorregut après.

Metodologies docents

Sessions de treball amb tot el grup classe, Sessions de treball en grups reduïts, Sessions de tutories individual, Sessions de tutories en grup, Sessions de treball autònom individual, Sessions de treball autònom en grup

Activitats formatives

L’assignatura es treballa mitjançant:

-Sessions amb tot el grup classe

-Aprenentatge autònom a partir de recursos en línia

-Debats col·lectius a l’aula

-Lectura crítica individual o col·lectiva

-Síntesi de textos sobre cultura audovisual

-Visionats amb perspectiva crítica

-Exercicis audiovisuals aplicats a la teoria de l’assignatura

-Visita de professional del mitjà

-Classes magistrals

Bibliografia

Ahmed, Sara, 2019. Fenomenología queer. Orientaciones, objetos, otros. Bellaterra.

Benett, Jane, 2022. Materia vibrante, una ecología política de las cosas. Caja Negra.

Berardi, Franco, 2017. Fenomenología del fin : sensibilidad y mutación conectiva. Caja Negra.

Debord, Guy, (1967) La sociedad del Espectáculo. Ediciones Naufragio

Finn, Ed, 2018. La búsqueda del algoritmo. Barcelona: Alpha Decay.

Guardiola, Ingrid, 2018. L’ull i la navalla, Barcelona: Arcadia.

Quaranta, Domenico, 2013. Beyond New Media Art. Brescia: Link Editions.

Kholeif, Omar, 2017. You Are Here – Art After the Internet. Manchester London: Home and Space.

Martin Prada, Juan, 2018. El ver y las imágenes ten el tiempo de internet, Madrid: Akal, Estudios Visuales.

Morozov, Evgeny, 2010. El desengaño de internet. Los mitos de la libertad en la red. Barcelona: Ediciones Destino.

Manovich, Lev, 2013, El software toma el mando. Barcelona: Editorial UOC.

Van Dijk, José, 2016. La cultura de la conectividad. Buenos Aires: Editorial Siglo veintiuno.

Alsina, Pau, 2007. Arte, ciencia y tecnología. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

Agamben, Giorgio, 2004. Estado de Excepción. Homo sacer II, 1. Valencia: Pre-Textos.

Baigorri, Laura, 2002. Vídeo: primera etapa. El vídeo en el contexto social y artístico de los años 60/70. Madrid: Asoc. Cultural Brumaria.

Baudrillard, Jean, 1978. Cultura y simulacro. Barcelona: Ed. Kairós.

Benjamin, Walter, 1989. Discursos Interrumpidos I, Buenos Aires: Taurus

Nostrum, Nick, 2003. Are you living in a computer simulation? Philosophical Quarterly Vol. 53

Castells, Manuel; Hernández, María, 2009. Comunicación y Poder. Madrid: Alianza Editorial.

Chalmers, David, 2017, The virtual and the real, New York University

Chomsky, Noam. 2001. 11/09/2001. Barcelona: RBA.

Darley, Andrew, 2002. Cultura visual digital: el espectáculo y nuevos géneros en los medios de comunicación. Barcelona: Paidós Ibérica.

D’Ignazio, Catherine. 2020. Data feminism. The MIT Press.

Farocki, Harun, 2013. Desconfiar de las imágenes, Caja Negra.

Fisher, Mark, 2018. Los fantasmas de mi vida: escritos sobre depresión, hauntología y futuros perdidos. Buenos Aires: Caja Negra

Garcés, Marina, 2013. Un mundo común, Bellaterra.

Godmilow, Jill, 2022. Kill the documentary: A Letter to Filmmakers, Students, and Scholars, Columbia University Press

Haraway, Donna J, 2019. Seguir con el problema. Generar parentesco en el Chthuluceno, Consoni

JENKINS, Henry, 2006. Convergence Culture: Where Old and New Media Collide. New York: New York University Press.

Kac, Eduardo, 2010. Telepresencia y bioarte. Interconexión en red de humanos, robots y conejos. Murcia: CENDEAC (Centro de Documentación y Estudios Avanzados de Arte Contemporáneo).

K.Le Guin, Ursula, 2018. Contar es escuchar, Círculo de tiza.

Lanier, Jaron, 2011. Contra el rebaño digital. Un manifiesto. Barcelona: Debate.

López Gabrielidis, M. A. (2015). Régimen de visibilidad y vigilancia en la era de la Identidad Digital. Revista Teknokultura, 12(3). https://doi.org/10.5209/rev_TK.2015.v12.n3.50385

Manovich, Lev, 2001. El lenguaje de los nuevos medios de comunicación, la imagen en la era digital. Barcelona: Paidós

Martín Prada, Juan, 2012. Prácticas artísticas e Internet en la época de las redes sociales. Tres Cantos, Madrid: Akal.

Mulvey, Laura. (2006). Death 24x a second: Stillness and the moving image. Reaktion Books.

Mulvey, L., 2009. Visual and other pleasures (2nd ed.). Palgrave Macmillan.

Morozov, Evgeny, 2011. The Net Delusion: the dark side of Internet freedom. New York: Public Affairs.

Parikka, Jussi, 2021. Una Geología de los medios. Caja Negra.

Paul, Christiane. 2015. From immateriality to Neomateriality: Art and the Conditions of Digital Materiality. New York: Isea2015

San Cornelio, Gemma (coord.), 2010. Exploraciones Creativas: practicas artisticas y Culturales de los Nuevos Medios. Barcelona: Editorial UOC, 2010.

Soto Calderón, Andrea. 2022. Imaginación material, Metales pesados.

Soto Calderón, Andrea. 2020. La performatividad de las imágenes. Metales pesados.

Stallman, Richard, 2004. Software libre para una programación libre. Madrid: Traficantes de sueños.

Sterne, Jonathan, 2003, The Audible Past, Cultural Origins Of Sound Reproductions, London: Duke University Press

Steyerl, Hito. 2016. The Wretched on the Screen. Steinberg Press E-flux Journal.

Stiegler, Bernard, 2004, (2001). La técnica y el tiempo, el tiempo del cine y la cuestión del malestar. Hondarribia: Hiru Argitaletxea

Thacker, Eugene, 2006. The Global Genome: biotechnology, politics and culture. Cambridge: MIT Press.

Tripaldi, Laura, 2023. Mentes paralelas. Descubrir la inteligencia de los materiales. Caja Negra

Memes: https://www.youtube.com/watch?v=2IAf-u6hZxg&ab_channel=ComputerArtsSociety

Realidad Augmentada: https://www.youtube.com/watch?v=MNZ7P-5TXRY&ab_channel=ComputerArtsSociety

Titulació: Grau en Disseny

Curs: 3er

Semestre: 6è

Crèdits ECTS: 6

Codi Assignatura: GDVA73

Tipus: Optativa

Matèria: Cultura Audiovisual

Dept. de coordinació: Itinerari d’Audiovisual

Recomanacions

Assignatures prèvies recomanades:

Assignatures posteriors recomanades:

Darrera actualització: jul. 31, 2025

Competències

Competencies generals

CG2. Projectar els valors de la sostenibilitat i la inclusió en la pràctica professional com a dissenyadors contemporanis, operant de manera respectuosa amb la diversitat, atès diferents contextos i usuaris.

Competències bàsiques

CB2. Que els estudiants sàpiguen aplicar els seus coneixements a la seva feina o vocació d’una forma professional i posseeixin les competències que solen demostrar-se per mitjà de l’elaboració i la defensa d’arguments i la resolució de problemes dins de la seva àrea d’estudi.
, CB4. Que els estudiants puguin transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

Competències transversals

CT1. Actuar amb esperit i reflexió crítica davant el coneixement, en totes les seves dimensions mostrant inquietud intel.lectual, cultural i científica i amb compromís cap al rigor i la qualitat en l’exigència professional.

Competències específiques

CE1 . Analitzar críticament i avaluar les implicacions i les conseqüències de les propostes plantejades en els projectes de disseny, tant propis com aliens, per tal d’adequar-los al context social, econòmic, polític i cultural tractat.
, CE2. Integrar els coneixements i els plantejaments de referents culturals, artístics i històrics específics del disseny en l’exercici de la pràctica dels projectes de disseny de manera creativa i innovadora.
, CE4. Aplicar metodologies d’investigació adequades i variades segons l’objecte d’estudi, tant en la gestió del coneixement com en l’experimentació i la producció formal que responguin a inquietuds acadèmiques i professionals.

Resultats d'aprenentatge

-Analitzar les tècniques de representació gràfica, les eines de representació digital, així com els llenguatges expressius i la producció formal audiovisual.

-Investigar com les imatges impacten en la cultura contemporània.

-Associar i interpretar els canvis històrics derivats de les disrupcions tecnològiques de les comunicacions i de la seva afectació en la producció d’imatge audiovisual.

-Interpretar i demostrar la capacitat crítica i de pensament inherent en la imatge i el disseny audiovisual.

-Debatre sobre les formes de creació i producció dels entorns de disseny audiovisual contemporanis.

-Crear propostes de projectes audiovisuals amb perspectiva crítica des del disseny contemporani.