Des del punt de vista de la configuració de l’estudiant, els objectius en competències actitudinals, metodològiques i instrumentals són: propiciar una actitud activa, curiosa i crítica envers el món i el context que envolta l’estudiant, i sabent relacionar les diferents manifestacions culturals amb el present i el passat; enfortir la capacitat de treball, l’autonomia i posicionament propi de l’estudiant en el procés d’aprenentatge. És a dir, treballar amb un estudiant que sap qüestionar la realitat que li ve donada i que construeix el seu univers propi d’interessos; l’adquisició d’eines per a la recerca autònoma, l’anàlisi i la crítica, per al desenvolupament de presentacions escrites, orals i audiovisuals; potenciar la capacitat de l’alumne per analitzar críticament la recerca sobre tendències contemporànies en disseny, imatge i comunicació. Així com també, ser conscient que el present és múltiple i ve condicionat per les realitats socioeconòmiques, polítiques i històriques.
Pel que fa a objectius específics del contingut de l’assignatura, són els següents:
1_Formular projectes o situacions a través de les quals creem espais de relació intermedis, de contacte, de fricció o de contagi amb i entre els diferents agents, comunitats i xarxes del disseny.
2_Vincular les tendències de l’àmbit de la moda i el disseny amb les del pensament i els Estudis Crítics i Culturals.
3_Adquirir eines i recursos d’aprenentatge per a la comunicació i creació visual identificant les principals tendències narratives i transmedials de l’actualitat.
4_Conèixer estructures sistèmiques i lingüístiques de la configuració de l’actual sistema del disseny i l’audiovisual, així com els seus agents, canals de producció i els processos socials, polítics i culturals que els generen.
5_Fomentar la capacitat de relacionar diferents paradigmes de la producció contemporània des d’una mirada transhistòrica
6_Educar la mirada per tal de posar en relació les tendències visuals en l’àmbit del disseny de moda, el camp de l’estètica, l’anàlisi i el pensament per tal d’aprofundir en comprensió de les imatges que conformen la nostra realitat.
L’assignatura es desplega a través de seminaris de contingut teòric i pràctic sobre les tendències contemporànies des d’una perspectiva crítica vinculada als Estudis Crítics i Culturals i la transferència d’eines de creació i anàlisi entorn a la imatge i la comunicació de marca.
El contingut dels seminaris s’estructura a partir de tres eixos de treball:
La imatge i comunicació de marca implica l’ús d’uns conceptes que són clau. Però l’elaboració de concepte no consisteix en “importar” una definició enciclopèdica o d’una autoritat sense més. Els conceptes no són neutres; els seus usos, els seus sentits (també ideològics) i les pràctiques associades no són iguals en tots els moments. Dins del marc que proposa aquest bloc orientat a l’anàlisi crític de diverses marques, s’aborden els conceptes que circulen en l’actualitat de les tendències en moda, per observar com han estat configurats i quins elements visuals i estratègies de comunicació els conformen.
Storytelling és l’art d’explicar històries. Existeix des de temps ancestrals, és i ha estat la forma d’expressió i de transmissió del coneixement present en les pintures de les cavernes, en les narracions pictogràfiques dels còdexs indígenes, en els cants dels joglars i en les històries heroiques de tots els temps. Aplicat al màrqueting, l’storytelling es un mètode de recerca qualitativa que permet la creació d’estructures simbòliques, polítiques, econòmiques, afectives i materials a través de les claus d’un relat: descriure el context, els personatges, les seves emocions i altres qüestions relacionades amb el nostre procés de creació, els criteris inclusius, no excloents i/o d’exclusivitat que ens haguem pautat per a fer possible l’experiència narrativa de la nostra marca. De la mateixa manera, si l’storytelling ens permet explorar les formes d’empatia per part de la comunitat que acull la marca i que interpreta les claus del seu relat, també ens ofereix la possibilitat d’interrogar-nos sobre les nostres implicacions ètiques, estètiques, polítiques dins del seu marc.
Els fashion films es caracteritza per unir el vídeo màrqueting amb l’storytelling. Sol ser un estil de vídeo que ens recorda al cinema. Poden ser peces molt estacionals per a col·leccions de temporada o peces més enfocades a un branded content [contingut de marca] i que tinguin una durada de vida útil més prolongada. Tanmateix, al estar al servei d’una marca, hi acostuma a predominar un estil comunicatiu del missatge en el qual l’estètica extremadament cuidada -heretada de la fotografia de moda- mana sobre el producte i/o la marca en si mateixos. Aquestes peces, que sempre compten amb un rerefons del concepte de marca i un ritme narratiu sorprenent, es poden emetre per televisió (per exemple, en un espot amb una versió curta) i al cinema, però estan creats gairebé expressament per a la seva difusió a través de suports digitals, buscant la viralitat, el ser compartits, el difondre’s a través de la xarxa
L’assignatura s’avaluarà a partir de tres entregues d’un mateix procés de treball. Les dues primeres són individuals i la tercera en grup.
1_Anàlisi comparat de dues marques (petita vs. gran) que observa, des d’una dimensió ètica, política i material, el lookbook de la marca, el contingut del seu relat, les estratègies de difusió o els atributs del buyer persona.
5% de la nota final de l’assignatura desglossat en:
Anàlisi (40%). Quantitatiu (observa tots els ítems pautats a l’enunciat) i qualitatiu (aplica una mirada crítica i multidimensional als diversos elements semiòtics que configuren la imatge i el relat de marca). El mètode comparat enriqueix l’anàlisi i s’identifiquen amb claredat les diferències discursives , així com també els llocs de confluència.
Síntesi (20%). Selecció i edició del material obtingut en la fase d’anàlisi per facilitar-ne un major grau d’assertivitat en la seva comunicació.
Formalització / Materialització (30%) Coherència en el disseny gràfic i narratiu del suport visual per a la presentació. Cura en els acabats formals i materials de l’entrega final.
Comunicació (10%). Accessibilitat, assertivitat i llegibilitat dels continguts del suport visual i de la presentació a l’aula. Procurar l’ús d’un llenguatge no excloent. Accessibilitat en la recepció i comprensió del continguts exposats a l’aula
2_Relat de marca (quadern de bitàcola, anunci, nota de premsa). Creació d’un relat de marca a partir de preguntes per a l’elaboració conceptual/visual de la nostra col·lecció. Nom, autorelat o relat del projecte; testimonial, ficció narrativa o ficció especulativa; to, univers i experiència; metàfores, mites i arquetips; biaixos, comunitats i ètiques discursives; distanciament o sobreidentificació; tècniques, multiformats i altres camins creatius.
30% de la nota final de l’assignatura desglossat en:
Recerca (30%). Referències pràctiques i teòriques en diàleg amb els eixos discursius del treball propi. L’estudiant ha fet una recerca adequada i pertinent a partir de les preguntes indicades a l’enunciat de treball i aquestes queden ben referenciades al quadern de bitàcola (dossier de procés).
Conceptualització / Ideació (20%). Identificació i concreció de les claus per a l’elaboració del relat de marca. Capacitat d’extreure’n imatges i/o de conformar imaginari en diàleg amb els eixos discursius que vertebren el treball. Desenvolupament d’un primer relat visual i textual d’acord amb els interessos detectats al llarg del procés de recerca.
Formalització / Materialització / Llegibilitat (30%). S’han creat les visualitats coherents segons el relat de marca que es vol comunicar i s’han materialitzat les proves pertinents per aconseguir uns resultats projectats. Comunicació assertiva i llegible. Accessibilitat en la recepció i lectura del treball. Cura en els acabats formals i materials de l’entrega final. Procurar l’ús d’un llenguatge no excloent.
Coherència i risc (20%). Articulació coherent dels elements que conformen la globalitat de la proposta. El treball transcendeix els llocs comuns, indagant en les particularitats i singularitats de la mateixa.
3_Fotografia editorial i creació d’un fashion film
Fotografia de bodegó editorial i creació d’un audiovisual de màxim 1’30’’ de duració on es presenti la nostra col·lecció i es posi en circulació el relat i contingut de marca. Treball en equip (3/4 persones) amb la possibilitat d’operar mitjançant el repartiment de rols (producció, guió, fotografia, direcció, muntatge, postproducció).
60% de la nota final de l’assignatura desglossat en:
Idea, organització i planificació (40%). Coherència, originalitat i risc en formular la idea per al fashion film d’acord a l’storytelling de la marca. Sensibilitat ètica i estètica en les diverses dimensions discursives de la peça audiovisual. Cura de l’organització del temps i compromís amb les pautes de planificació del treball. Assertivitat en la divisió de tasques i coordinació de rols de treball. Compromís entre les persones de l’equip i vers l’espai pedagògic que ofereix l’assignatura.
Formalització i materialització (60%). Adequació de la idea a les seves derivades formals i discursives en la creació d’un imaginari sensible al món actual i als valors ètics i estètics de la marca. Ús d’un llenguatge no excloent. Obertura a possibles col·laboracions més enllà de l’espai acadèmic del centre. Qualitat visual i sonora dels resultats obtinguts. Producció audiovisual assertiva i ajustada a la realitat temporal i material pel que fa a les necessitats tècniques i als recursos disponibles per a la realització de la peça audiovisual i la fotografia editorial de bodegó. Procurar la correcta visualització del fashion film als dispositius de reproducció i a la plataforma d’streaming. Assistència, assertivitat i llegibilitat de la presentació final a l’aula.
Presentacions temàtiques i referents
Creació d’eines col·laboratives (glossari, arxiu, biblioteca)
Visualització de continguts audiovisuals
Debats, converses, grups de discussió
Registres de lectura i processament de textos
Recerca bibliogràfica, recerca documental
Visites externes
Realització d’activitats i exercicis pràctics .
Treball de camp
Sessions d’anàlisi i crítica de treballs i projectes
Seminaris
Tasques d’ampliació i síntesi de continguts
Estudis de cas
Registres d’escriptura creativa
Presentacions orals i/o audiovisuals
Revisions i seguiments individuals
Revisions i seguiments col•lectius
Disseny i desenvolupament de suports de recerca
Converses a l’aula amb agents professionals del context.
La consecució de les competències pròpies de l’assignatura implica fonamentalment tres eixos metodològics. D’una banda l’exposició per part del/la docent de continguts i plantejaments oberts de problemes en relació amb aquells (activitat dirigida). D’altra banda, respecte als problemes plantejats, la confrontació, per part del les alumnes, de continguts, criteris i eines conceptuals assimilades; tot això a través d’activitats formatives diverses: debat, anàlisi i interpretació de materials en grup, exposició i discussió d’exercicis realitzats, etc. (activitats supervisades). En tercer lloc, un eix metodològic orientat a una tasca d’exploració i heurística (individual o en grup) a través d’activitats formatives que promouen la producció pròpia d’imatges i textos per a la comunicació, i en els quals es valora l’equilibri entre el rigor en l’aplicació d’aprenentatges assimilats i la capacitat d’assajar i experimentar amb criteris propis (activitats autònomes i supervisades). La metodologia docent implica un procés d’avaluació contínua, tant individual com de grup, dels processos, activitats i resultats que es van donant al llarg del semestre.
Ahmed, S. (2023). Manual de la feminista aguafiestas. Buenos Aires: Caja Negra
–––– (2022). ¡Denuncia! El activismo de la queja frente a la violencia institucional. Buenos Aires: Caja Negra
–––– (2021). Vivir una vida feminista. Buenos Aires: Caja Negra
Akotirene, C. (2018). Interseccionalidade (Feminismos Plurais). São Paulo: Jandría
Almeida, S. (2019). Racismo estructural (Feminismos Plurais). São Paulo: Jandría
Andaldúa, G. (2016). Borderlands / La frontera. La nueva mestiza. Madrid: Capitan Swing
Aptheker, B. (1982). Woman’s Legacy: Essays on Race, Sex, and Class in American History. Amherst: University of Massachusetts
Barthes, R. (2003). El Sistema de la Moda. Barcelona: Ed. Paidós Comunicación.
Barnard, M. (2001). Fashion as Communication. Nueva York: Ediciones Routledge
Barnard, M. (2007). Fashion Theory: A Reader. Nueva York: Ed. Routledge
Bordieu, P. (1988). La distinción. Criterio y Bases sociales del gusto. Madrid: Taurus.
Chevalier, M., Mazzalovo, G. (2005). Pro Logo. Por qué las marcas son buenas para usted. Barcelona: Belacqua de Ediciones y Publicaciones.
Clare, E. (2020). Una brillante imperfección. Madrid: Contenta Me Tienes
Devulsky, S. (2021). Colorismo (Feminismos Plurais). São Paulo: Jandría
Díaz Soloaga, P. (2014). Comunicación y Gestión de marcas de moda. Barcelona: Ed. Gustavo Gilli
Erner, G. (2005). Víctimas de la moda. Cómo se crea y por qué la seguimos. Barcelona. Ed. Gustavo Gilli
Freire, P. (1975). Pedagogía del oprimido. Madrid: Siglo XXI
Gehlhar, M. (2005). The Fashion Designer Survival Guide. Nueva York: Dearborntrade Publishing
Halberstam, J. (2008). Masculinidad femenina. Madrid: Egales Editorial gay y lesbiana
–––– (2018). El arte queer del fracaso. Madrid: Egales Editorial gay y lesbiana
–––– (2020). Críaturas salvajes. El desorden del deseo. Madrid: Egales Editorial gay y lesbiana
Hester, H. (2018). Xenofeminismo. Tecnologías de género y política de la reproducción. Buenos Aires: Caja Negra
Hine, T. (2003). ¡Me lo llevo!. Barcelona: Lumen
Hooks, B. (2020). ¿Acaso no soy una mujer?: Mujeres negras y feminismo. Barcelona: Consonni
–––– (2022). Respondona. Pensamiento feminista, pensamiento negro. Barcelona: Paidós
Ireland, A. (2022). Filosofía-Ficción: Inteligencia artificial, tecnología oculta y el fin de la humanidad. Barcelona: Holobionte
King, S. (2018). Escriure. Barcelona: L’Altra Editorial.
Lamarre, G. (2018). Storytelling como estrategia de comunicació. Barcelona: Gustavo Gili
Le Guin, U. K. (2018). Contar es escuchar. Madrid: Círculo de Tiza
Lipovetsky, G. (1990). El imperio de lo efímero. La moda y su destino en las sociedades modernas. Barcelona, Editorial Anagrama
Lodge, D. (2017). El arte de la ficción. Barcelona: Ediciones Península.
Maier, J. G. (2022). Algunos textos. Buenos Aires: Caracol
Moore, G. (2013). Promoción de moda. Barcelona: Ed. Gustavo Gilli
Moreira, A. (2019). Racismo recreativo (Feminismos Plurais). São Paulo: Jandría
Muñoz, J. E. (2020). Utopia Queer. El entonces y allí de la futuridad antinormativa. Buenos Aires: Caja Negra
Nascimento, L. (2021). Transfeminismo (Feminismos Plurais). São Paulo: Jandría
Núñez, A. (2007). ¡Será mejor que lo cuentes!: Los relatos como herramientas de comunicación (Storytelling). Empresa Activa, ES
Preciado, P. B. (2011). Manifiesto contrasexual. Barcelona: Anagrama
–––– (2022). Dysphora mundi. Barcelona: Anagrama
Riviere, M. (1992). Lo cursi y el poder de la Moda. Madrid: Ed. Espasa Calpe
–––– (1977). La moda, ¿comunicación o incomunicación?. Barcelona: Ed. Gustavo Gilli
Rodari, H. (2014). Escuela de fantasía. Barcelona: Blackie Books,
Russ, J. (2018). Cómo acabar con la escritura de las mujeres. Madrid: Dos Bigotes
Sagarra, M. (2021). Género. Una Inmersión Rápida. Barcelona: Tibidabo
Salmon, C. (2008). Storytelling, la máquina de fabricar historias y formatear las mentes. Barcelona: Península
Sanz, M. (2018). Monstruas y centauras. Barcelona: Anagrama
Serra, C., Garaizábal, C., Macaya, L. (Coords.). (2021). Alianzas rebeldes. Un feminismo más allá de la identidad.Manresa: Bellaterra
Shúa, A. M. (2023). Cómo escribir un microrrelato. Buenos Aires: Siglo XXI editores
Simmons, A. (2006).The story factor. Nova York: Basic Books
Sosa Villada, C. (2021). El viaje inútil. Trans / escritura. Córdoba: Ediciones DocumentA
Soto Calderón, A. (2023). Imágenes que resisten. La genealogía como método critico. Barcelona: Ajuntament de Barcelona
Steele, V. (2017). Paris Fashion: A Cultural History. Ed. Bloomsbury USA
Tempest, K. (2020). Connectar. Barcelona: Més llibres
Thomas, D. (2007). Deluxe: How luxury lost its luster. Nueva York. Ed. Penguin Books
Turby, J. (2014). Anatomía del guión. Barcelona: Alba Editorial
William, R. (2019). Apropriacão cultural (Feminismos Plurais). São Paulo: Jandría
– Identifica la estructura global de la moda.
– Diferencia los segmentos de sistema de la moda y sus formatos de comunicación.
– Investiga nuevas tendencias relacionadas con el sector de la moda.
– Desarrolla el pensamiento creativo para comunicar un mensaje efectivo relacionado con el ámbito de estudio.
– Cononce y gestiona adecuadamente un plan de comunicación de moda y sus acciones.
– Aplica sus conocimientos, la comprensión y sus capacidades de resolución de problemas en el ámbito profesional del diseño de moda forma creativa e innovadora
– Comunica a todo tipo de audiencias especializadas de forma clara y precisa, conocimientos, metodologías, ideas, problemas y soluciones, con un lenguaje especializado propio del sector de la moda.