Objectius d’aprenentatge
Analitzar la tecnociència des d’una mirada crítica i atenta a la seva dimensió social i cultural.
Comprendre les transformacions recents en relació al cos, la matèria, la intel·ligència i la vida a partir dels nous paradigmes filosòfics i científics.
Reconèixer i qüestionar els imaginaris moderns de progrés i objectivitat, incorporant visions posthumanistes, feministes i ecocrítiques.
Relacionar pràctiques artístiques contemporànies amb els reptes científics, ecològics i sociotècnics globals.
Experimentar formes d’investigació i expressió híbrides per articular una veu pròpia en els debats sobre el futur de les arts, les ciències i les tecnologies.
Competències:
Bàsiques:
CB1: Que els estudiants hagin demostrat posseir i comprendre coneixements en una àrea d’estudi que parteix de la base de l’educació secundària general, i se sol trobar a un nivell que, si bé es recolza en llibres de text avançats, inclou també alguns aspectes que impliquen coneixements procedents de l’avantguarda del camp d’estudi.
Generals:
CG2: Projectar els valors de la sostenibilitat i la inclusió en la pràctica professional com a artistes i dissenyadors contemporanis i operar d’una manera respectuosa amb la diversitat de contextos i usuaris.
Transversals:
CT7: Arribar a ser l’actor principal del propi procés formatiu en vistes a una millora personal i professional i a l’adquisició d’una formació integral.
CT8: Adquirir estratègies per a la intervenció i promoció de la igualtat de gènere i l’equitat entre les persones.
Específiques:
CE1: Reflexionar críticament i avaluar les implicacions i les conseqüències de les pràctiques artístiques situades, tant de les pròpies com de les alienes, i relacionar-les amb els diferents contextos socials, econòmics, polítics, científics, tecnològics i culturals en els quals s’inscriuen i incideixen.
CE2: Integrar els coneixements i els plantejaments dels marcs de referència artístics contemporanis i històrics en l’exercici de la pràctica de manera conscient, crítica i innovadora.
CE4: Aplicar metodologies d’investigació adequades i ajustades a cada objecte d’estudi, tant en la gestió del coneixement com en l’experimentació i en la producció formal, que responguin a inquietuds acadèmiques i professionals.
CE11: Estructurar raonaments i discursos que responguin de manera ajustada tant a la pròpia pràctica com a la d’altres, i articular-los de manera crítica i argumentada en contextos de discussió i d’anàlisi.
INTRODUCCIÓ: INTERSECCIONS ENTRE ART, CIÈNCIA I TECNOLOGIA
Evolució històrica de les relacions entre art, ciència i tecnologia.
Contra la idea de “progrés”: salts de paradigma i mutacions d’episteme.
Aspectes socials i culturals de la tecnociència: relativisme, constructivisme i la “guerra de les ciències”.
L’objectivitat restablerta: epistemologies feministes i teories del punt de vista.
L’art com a espai de mediació, experimentació i crítica dels imaginaris tecnocientífics i dels sistemes de coneixement.
BLOC 1: NOUS HORITZONS DEL COS, LA MATÈRIA I LA VIDA
1.1 – Cos
La revolució info-biotecnològica: transformació del cos humà en un híbrid d’organisme i màquina.
Perspectives posthumanistes, queer i crip sobre la corporalitat.
Pròtesis, cossos augmentats i tecnoperformance en l’art cíborg.
1.2 – Matèria
De la matèria inerta a la matèria vibrant: replantejaments filosòfics i científics.
Impacte de la teoria quàntica en les nocions clàssiques d’agència, espai-temps i causalitat.
Nous materialismes i realisme agencial: pensar sobre/amb la matèria.
Apropaments artístics a la ciència fonamental i les grans preguntes sobre l’univers.
1.3 – Vida
Manipulació d’organismes, teixits i processos biològics.
Conflictes bioètics i redefinició del concepte de vida.
Biohacking i transhackfeminisme: crítica del determinisme biològic i l’essencialisme de gènere.
BLOC 2: PERSPECTIVES ECOCRÍTIQUES: ART EN TEMPS D’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
2.1 – Antropocè, Capitalocè o Tecnocè?
La fi de l’Holocè i l’inici d’una nova era geològica.
Crisi ecològica i emergència climàtica: més que un problema exclusiu de les ciències ambientals.
Orígens i causes: antropocentrisme, capitalisme i altres forces de destrucció planetària.
Alternatives al negacionisme climàtic i als imaginaris del col·lapse des de l’art.
2.2 – Relacionalitat ecològica i coexistència planetària
Una nova mirada sobre l’evolució: relacions simbiòtiques entre espècies i interacció organisme-entorn.
Hipòtesi Gaia: el planeta com a supraorganisme viu o sistema interconnectat.
Imaginaris multiespècie en les pràctiques artístiques contemporànies.
2.3 – Intel·ligències no humanes
Visions ampliades de la intel·ligència des de la filosofia i les neurociències.
Cognició animal, vegetal i fúngica: un fenomen evolutiu consubstancial a la vida.
Biosfera, tecnosfera i noosfera: cap a una intel·ligència ecològica i planetària.
Pràctiques artístiques que exploren formes no humanes de cognició i comunicació.
BLOC 3: MUTACIONS TECNOCULTURALS ENTRE INTERNET I LA IA
3.1 – Net.art i cibercultura
L’Internet dels anys 90 com a espai inaugural de llibertat política i creativa.
Factors religiosos, culturals i ideològics en l’utopisme de la cibercultura.
Net.art i ciberfeminisme: experiments amb la identitat virtual i subversió irònica dels imaginaris masclistes de la tecnologia.
3.2 – Pràctiques artístiques (post)digitals
Web 2.0: extracció massiva de dades, control social i manipulació del comportament després de Cambridge Analytica.
Silicon Valley i la nova economia digital: capitalisme de plataformes, vectorialisme o tecnofeudalisme?
Xarxes socials antisocials: discriminació algorítmica, cambres d’eco i la lluita per l’atenció.
Art postdigital com a cartografia crítica de les relacions entre tecnologia i poder.
3.3 – IA i art generatiu
Història de la intel·ligència artificial: del paradigma simbòlic a les xarxes neuronals.
Models generatius (com DALL·E o Midjourney) i el seu impacte sobre la creació artística i la producció d’imatges.
Nous paradigmes estètics: redefinició de la creativitat, l’autoria i la col·laboració humà-màquina.
Debats filosòfics sobre la intel·ligència i la creativitat de les màquines: de Turing al present.
Reptes econòmics, laborals i ètics de la IA en la producció cultural i artística.
INTRODUCCIÓ: INTERSECCIONS ENTRE ART, CIÈNCIA I TECNOLOGIA
Wilson, S. (2002). “Art and Science as Cultural Acts”, Information Arts: Intersections of Art, Science, and Technology. Cambridge i Londres: The MIT Press.
BLOC 1: NOUS HORITZONS DEL COS, LA MATÈRIA I LA VIDA
1.1 Cos:
Halberstam, J. i Livingston, I. (1995). Posthuman Bodies. Bloomington i Indianapolis: Indiana University Press.
Zylinska, J. (2002). The Cyborg Experiments: The Extensions of the Body in the Media Age. Londres i Nova York: Continuum.
1.2 Matèria:
Barad, K. (2023). Cuestión de materia: trans/materia/realidades y performatividad queer de la naturaleza. Barcelona: Holobionte Ediciones.
Tripaldi, L. (2023). Mentes paralelas: descubrir la inteligencia de los materiales. Buenos Aires: Caja Negra.
1.3 Vida:
Kac, E. (2007). Signs of Life: Bio Art and Beyond. Cambridge i Londres: The MIT Press.
Kelley, L. (2016). Bioart Kitchen: Art, Feminism and Technoscience. Londres i Nova York: I. B. Tauris.
BLOC 2: PERSPECTIVES ECOCRÍTIQUES: ART EN TEMPS D’EMERGÈNCIA CLIMÀTICA
2.1 – Antropocè, Tecnocè o Capitalocè? Alguns marcs per pensar el temps de la crisi climàtica
Costa, F. (2021). Tecnoceno. Algoritmos, biohackers y nuevas formas de vida. Buenos Aires: Taurus.
Moore, J. W. (2016). Anthropocene or Capitalocene? Nature, History, and the Crisis of Capitalism. Oakland: PM Press.
2.2 – Relacionalitat ecològica i coexistència planetària
Haraway, D. (2019). Seguir con el problema: generar parentesco en el Chthuluceno. Bilbao: Consonni
Margulis, L. (2002). Planeta simbiótico: un nuevo punto de vista sobre la evolución. Madrid: Debate.
2.2 – Intel·ligències no humanes
Bridle, J. (2024). Modos de existir: más allá de la inteligencia humana. Barcelona: Galaxia Gutenberg.
2.4 – Models i ficcions climàtiques
Bratton, B. (2021). La terraformación: programa para el diseño de una planetariedad viable. Buenos Aires: Caja Negra Editora.
BLOC 3: MUTACIONS TECNOCULTURALS ENTRE INTERNET I LA I.A.
3.1 – Net.art i cibercultura
Zafra, R. (2020). «El arte después de Internet (Contradecirnos o erosionar los límites)». Revista de Occidente Núm. 465, pp. 26-47.
3.2 – Pràctiques artístiques (post)digitals
Bridle, J. (2020). Nueva edad oscura: la tecnología y el fin del futuro. Madrid: Debate.
3.3 – IA i art generatiu
Zylinska, J. (2020). AI Art: Machine Visions and Warped Dreams. Londres: Open Humanities Press
Adquireix i demostra coneixements avançats dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia de treball en l’àmbit de les pràctiques artístiques. (CB1)
Mostra habilitats per a l’anàlisi de situacions des d’una perspectiva global i integral, posant en relació elements socials, culturals, econòmics i de gènere, segons correspongui. (CT7)
Realitza processos d’avaluació sobre la pròpia pràctica i la dels altres de manera crítica i responsable. (CT7)
Integra la perspectiva de gènere i la inclusivitat en la producció de continguts de comunicació, tant en textos com en materials audiovisuals. (CT8)
Analitza adequadament els principals debats contemporanis en l’àmbit de les ciències i les tecnologies i la seva relació amb les pràctiques artístiques. (CE1)
Relaciona de manera adequada i creativa els principals debats contemporanis en l’àmbit de les ciències i les tecnologies amb el seu propi treball i amb el dels altres. (CE2)
Realitza processos de recerca i de selecció d’informació adequats a la pràctica artística en relació amb l’àmbit de les ciències i les tecnologies. (CE4)
Participa activament en contextos de discussió i anàlisi sobre els principals arguments i reptes contemporanis en relació amb les ciències, les tecnologies i les pràctiques artístiques. (CE11)