L’objectiu és oferir orientació i coneixements pràctics, però també introduir un marc de reflexió que permeti comprendre i analitzar críticament les condicions econòmiques, laborals, socials, ecològiques i polítiques en les quals opera l’art i la cultura. Es buscarà adquirir una visió transversal i holística del context de l’art. S’adaptarà una perspectiva àmplia, critica i en diàleg amb les situacions socials, ecològiques i polítiques actuals i futures.
Aquesta assignatura es configura a través de seminaris de treball, treballs a classe i visites.. La dinàmica de les sessions combinarà propostes teòriques (classes magistrals, lectura de textos, debats, etc.), l’elaboració individual i col·lectiva de propostes teoricopràctiques en relació amb la matèria tractada i visites a organitzacions i institucions del sector artístic de Barcelona i rodalies. Es posarà en pràctica de manera crítica metodologies i processos col·lectius d’aprenentatge.
Els blocs temàtics generals de l’assignatura són les següents:
Bloc 1:
Ecosistema social, ecològic i polític entorn de l’art i la cultura. Rol social i polític de l’art i la cultura. Porositat institucional i processos de mutació i hibridació del context cultural i artístic. Mecanismes i estructures no formals del context artístic i cultural. Visió transversal i interdependent de les estructures socials. Necessitats socials, comunitats al marge, discriminació i violència estructural. Crisi climàtica i impacte sobre la societat. Benestar emocional, cultura i salut i estructures de cures. Xarxes i comunitats de cures i de suport social. Recursos naturals , sobirania alimentària i societats en crisis. Feminismes i drets socials. Visions crítiques de l’educació.
Bloc 2: Pràctiques crítiques actives
Gir educacional, social i inclusiu de l’art i la cultura. Història de les tecnologies de comunicació. Recursos naturals, econòmic, energètics i necessitats estructurals. Història i futur del DIY i Low-fi. Història i futur de la mobilitat. Organitzacions socials i benestar. Models organitzatius d’economies submergides, xarxes de suport i d’activisme. Crítica institucional, institucions crítiques i pràctiques crítiques.
Bloc 3: Els límits de la pràctica artística i imaginant nous futurs
Pràctiques artístiques i organitzacions culturals fora del marc eurocèntric i patriarcal. Assajos per un futur incert. L’art i la cultura fora de les metròpolis. Nous marcs institucionals. Organitzacions independents i el DIY en el treball creatiu.
Percentatge i processos d’avaluació:
* És necessari tenir una mínima puntuació de totes les activitats avaluables per tal d’assolir un aprovat. Un no presentat es considera un 0 en puntuació almenys en casos majors justificables.
| Criteri | Excel·lent (9-10) | Notable (7-8,9) | Suficient (5-6,9) | Insuficient (0-4,9) | Pes (%) |
|---|---|---|---|---|---|
| 1. Seminaris en grup (Presentació oral ) | Exposició clara, estructurada i ben argumentada. Contingut rigorós i ben documentat. Ús efectiu de recursos visuals i exemples. Interacció amb el públic i capacitat de resposta a preguntes. | Exposició ben organitzada i interessant, però amb alguns aspectes millorables. Bon ús de materials, però amb petits errors o falta de cohesió en la presentació. | Exposició correcta però amb mancances en claredat, estructura o aprofundiment. Materials poc treballats o amb errades. Poc dinamisme en la comunicació. | Exposició desorganitzada, poc clara o sense connexió amb el tema. Manca de preparació evident. No respon a preguntes o no utilitza recursos adequats. | 20% |
| 2. Preguntes i participació al debat de seminaris | Planteja preguntes rellevants, ben formulades i que generen debat. Respon i aporta nous punts de vista en les discussions. | Fa preguntes pertinents però poc aprofundides. Participa en el debat però sense desenvolupar massa els arguments. | Intervencions esporàdiques i preguntes poc relacionades amb el tema. | No fa preguntes ni participa activament en els seminaris. | 20% |
| 3. Participació i preguntes abans i després de visites | Demostra preparació prèvia amb preguntes clares i fonamentades. Després de la visita, formula reflexions crítiques i connecta amb conceptes del curs. | Preguntes interessants però poc desenvolupades. Relació amb la visita correcta però millorable. | Preguntes bàsiques o poc reflexionades. Reflexió després de la visita superficial. | No formula preguntes ni abans ni després de les visites. Reflexió inexistent o molt pobre. | 25% |
| 4. Presentació de reflexions entorn a visites | Reflexió profunda, estructurada i ben expressada. Relació clara entre la visita i els conceptes treballats a classe. | Bona reflexió, tot i que amb alguns aspectes poc desenvolupats o sense connexió clara amb els continguts teòrics. | Reflexió bàsica amb connexions febles amb el context de l’assignatura. | Reflexió pobre, desorganitzada o sense relació amb els aprenentatges del curs. | 10% |
| 5. Projecte final en context | Proposta innovadora, ben estructurada i amb aplicació efectiva en el context real. Integració de les experiències i reflexions del curs. | Projecte ben treballat però amb alguns punts millorables en execució o coherència. | Projecte funcional però amb mancances en desenvolupament o justificació. | Projecte inacabable, desconnectat del context o sense aplicabilitat real. | 25% |
L’avaluació de l’assignatura es basa en els següents criteris:
Comprensió dels conceptes clau → Coneixement i anàlisi crítica de les relacions entre art, mediació, pedagogia i activisme.
Anàlisi i reflexió crítica → Capacitat per argumentar i qüestionar estructures institucionals, educatives i culturals a partir d’una mirada crítica.
Capacitat de connectar amb temes d’actualitat → Relació entre els continguts del curs i les problemàtiques contemporànies.
Ús de les experiències del curs → Integració d’aprenentatges adquirits en sortides i trobades amb professionals en el treball acadèmic i reflexiu.
Estructura i claredat de l’expressió → Organització i claredat en la comunicació escrita i oral, sense errors greus.
Recerca, fonts acadèmiques i treball de camp → Ús adequat de fonts i documentació de processos en projectes pràctics.
Participació activa i actitud → Implicació en discussions, preguntes encertades i actitud constructiva a classe.
Creativitat i originalitat → Propostes innovadores i capacitat per plantejar enfocaments personals i crítics en el treball.
Estética Relacional, Nicolas Bourriaud. Adriana hidalgo editora
The Nightmare of participation, Markus Miessen. Sternberg Press
Marzo, J. L. (2023). L’era de la degredació de l’art i de la política cultural a Catalunya. Domini Públic. Publicat per el Tangram (2012)
Rowan, J (2014). La cultura como problema: Ni Arnold ni Florida. Reflexiones acerca del devenir de las políticas culturales tras la crisi”. Observatorio Cultural 23.
Turning, Irrit Rogoff. E-Flux Magazine. Novembre 2008.
Col·lapsologia, Pablo Servigne i Rafael Stevens, Arpa Editores. 2020.
Otro fin del mundo era possible decían los compañeros, Jorge Riechman, MRA Ediciones. 2020
Com explicar què és l’art a un departament educatiu mort?, Jordi Ferreiro. Quadern de les idees N206. 2018
Carmen Mörsch: «La educación en museos y mediación educativa es, en gran medida, mediación hacia dentro de la institución». MÖRSCH, C.: Contradecirse una misma. Museos y mediación educativa crítica (pàg. 11). Fundación Museos de La Ciudad: Quito, 2014
Sánchez de Serdio, A. (2017) Juego de espejos: posibilidades transformadoras en la interpelación museo-escuela. En Museo Nacional de Bellas Artes (ed.) Museo y aula. Saber, poder, construcciones culturales e imaginarios. Santiago de Chile: MNBA.
Palle Nielson. The Model. A Model for a qualitative society. Macba Collection. 2010
Energy and Equity, Ivan Illich, 1973
Petro-Subjectivity: De-Industrializing Our Sense of Self, Brett Bloom
Petrocalipsis: Crisis energética global y cómo (no) la vamos a solucionar, Antonio Turiel. Alfabeto, 2021
Adquireix i demostra coneixements avançats dels aspectes teòrics i pràctics i de la metodologia de treball a l’àmbit de les pràctiques artístiques. (CB1)
Mostra actituds de respecte per la diversitat lingüística, social i cultural. (CT5)
Actua amb respecte per la diversitat i la igualtat d’oportunitats tenint en compte la intersecció de la desigualtat de gènere amb altres eixos de desigualtat (edat, classe, raça, sexualitat i identitat/expressió de gènere, diversitat funcional, etc.). (CT8)
Fomenta la igualtat de gènere en el marc de la pràctica. (CT8)
Reconeix els principals tipus de col·lectius, agents i pràctiques que operen com a resposta i/o qüestionament a l’àmbit institucional de l’art, les formes que adopten i el rol que tenen. (CE1)
Mostra coneixements sòlids sobre el rol de les pràctiques artístiques en relació amb l’activisme, la mediació i la pedagogia. (CE2)
Participa activament en processos de producció col·lectiva de sabers. (CE10)