Aquesta assignatura continua l’exploració de les pràctiques artístiques basades en el temps, incloent-hi l’audiovisual, l’art sonor i la performance. La particularitat d’aquesta assignatura és que proposa una reflexió sobre com afecta el context a la producció i la recepció de l’obra, des de la ideació fins a la instal·lació del treball a un espai concret.
L’assignatura és un espai de taller i experimentació fonamentalment pràctica. Com en la resta d’assignatures d’aquesta matèria, es connecten dos àmbits essencials: d’una banda, el coneixement dels materials i els seus comportaments, així com l’aprenentatge de diverses tècniques i tecnologies; de l’altra, l’exploració del llenguatge artístic i les seves dimensions estètiques i comunicatives.
L’experimentació pràctica s’acompanya del treball amb referents artístics d’aquest àmbit, tant contemporanis com històrics, oferint una perspectiva més àmplia que enriqueix i contextualitza el procés creatiu.
L’assignatura proposa un espai d’indagació al voltant de les pràctiques artístiques audiovisuals, sonores i performatives, així com de les seves diverses genealogies, llenguatges, codis i materials. Es busca una aproximació crítica als processos de treball, acció, producció, registre i comunicació d’aquestes pràctiques. L’èmfasi es posa en abordar el context, tant pel que fa a la ubicació física i l’articulació perceptiva, com en relació amb els marcs de referència artístics i els diferents ecosistemes culturals i socials en què s’inscriu un projecte artístic.
Experimentació amb mitjans basats en el temps, les seves relacions i hibridacions, explorant l’articulació entre les qualitats intrínseques i les ressonàncies associatives de tècniques, procediments i materials. S’hi proposa una aproximació crítica a les seves genealogies i conceptes, amb un èmfasi especial en les aportacions fetes des de perspectives feministes, LGTBIQA+, de discapacitat/diversitat funcional, racialitzades i decolonials. Es treballen els processos de materialització i desmaterialització en aquests mitjans, així com les pràctiques postproductives, des de la cita fins a l’apropiació.
S’exploren les nocions de cos, presència dels espais, de les participants i la mediació, en relació amb les pràctiques basades en el temps i la seva sensibilitat contextual. S’integra l’anàlisi de les diverses dimensions del context: físiques, genealògiques, ideològiques i conceptuals. També es tracta la instal·lació, activació, temps real i performativitat en mitjans basats en el temps, posant l’accent en la seva especificitat, relació, disposició i la intensificació de l’aquí i l’ara.
Finalment, es treballa en l’organització dels processos de treball basats en el temps, l’ús adequat dels seus documents i eines, i en la ideació, desenvolupament, conceptualització i producció de projectes instal·lats basats en el temps.
Sessió 0. Introducció a l’assignatura.
Mirada general als continguts, estructura i funcionament de l’assignatura.
Bloc 1.
Aquesta part de l’assignatura es focalitza en la introducció a les pràctiques artístiques audiovisuals instal·lades. El vessant instal·latiu pren protagonisme mentre es treballen aspectes tècnics com la il·luminació de l’espai, les possibilitats divergents de l’edició de vídeo i les narratives dels llenguatges artístics basats en la imatge en moviment i el temps. Això implica la potenciació de l’experimentació, la documentació i la investigació sobre els espais que s’inclouen en els projectes, tant expositius com de treball i/o representats. A les sessions es treballarà amb diferents tècniques de registre, construcció i edició audiovisual mentre s’estudien les directrius conceptuals que es relacionen amb els contextos físics (espais, materials, llum, etc.), polítics (decolonial, queer, etc.), socials (feminisme, minories, etc.), narratius i especulatius on s’inscriuen els projectes artístics tant històrics com contemporanis.
Activitats:
-6 jornades de dinàmiques
-Jornada de treball i tutories per desenvolupar l’enunciat #1
-Jornada de presentacións finals
Bloc 2.
Aquest bloc s’aproxima als llenguatges, tècniques i materials propis del treball amb so, des d’estratègies properes a la performance. Proposarem formes sensibles de relacionar-nos amb l’entorn, el propi cos i els dispositius amb els quals treballarem, tot posant l’èmfasi en la no neutralitat de la tècnica i en la seva capacitat de coproduir altres formes de ser i estar.
Activitats:
Dinàmiques.
Enunciat #2.
Sessió de tancament.
Pícnic i dinàmica de valoració del curs. Lliurament de les qualificacions finals.
Dinàmiques: 70%
Enunciat #1: 15%
Enunciat #2: 15%
Presentacions temàtiques i referents
Visualització de continguts audiovisuals
Debats, converses, grups de discussió
Lectura i processament de textos.
Recerca bibliogràfica, recerca documental
Realització d’activitats i exercicis pràctics
Pràctiques performatives, exercicis corporals o de moviment
Presentacions orals i audiovisuals
Revisions i seguiments individuals
Revisions i seguiments col·lectius
Groth, S. K., & Schulze, H. (Eds.). (2022). The Bloomsbury handbook of sound art. Bloomsbury Academic.
Rebentisch, J., & Calderón, G. (2018). Estética de la instalación. Caja Negra.
Díez, F. F., & Abadía, J. M. (2014). Manual Básico de Lenguaje y Narrativa Audiovisual. Paidós.
Eckersall, P., Grehan, H., & Scheer, E. (2017). Chapter 6. The Theatrical Superfield: On Soundscapes and Acoustic Dramaturgy. In New Media Dramaturgy (pp. 135-160). Palgrave Macmillan UK.
López Gabrielidis, A. (2021, octubre 9). Ada Lovelace Day: Volumetric Regimes, Matadero Madrid. https://youtu.be/ix-qnwvsjfc?t=1508
Thomaidis, K., & Neumark, N. (2017). Theatre & voice. Palgrave/Macmillan Education.
Novak, D., & Sakakeeny, M. (Eds.). (2015). Keywords in sound. Duke University Press.
Young, M. (2015). Singing the body electric: The human voice and sound technology. Ashgate.
Connor, S. (2000). Dumbstruck: A cultural history of ventriloquism. Oxford University Press.
Lepecki, A. (2009). Agotar la danza. Perfomance y politica del movimiento. (A. Fernández Lera, Trad.). Centro Coreográfico Galego, Mercat de les Flors, Universidad de Alcalá. https://redit.institutdelteatre.cat/bitstream/handle/20.500.11904/1152/2006%20ANDR%c3%89%20LEPECKI.%20Agotar%20la%20danza.pdf
Know, M. (2003). One place after another: Site-specific art and locational identity. The MIT Press.
Muñoz, J. E., Orellana, P., & Seoane, L. M. (2020). Utopía queer: El Entonces y Allí de la Futuridad Antinormativa. Caja Negra Editora.
Steyerl, H., & Berardi, F. (2012). Hito Steyerl: The wretched of the Screen. Sternberg Press.
Kholeif, O. (2015). Moving image. Whitechapel Gallery.
González, J. A. (2011). Subject to display: Reframing race in contemporary installation art. MIT Press.
Merleau-Ponty, M. (2000). Fenomenología de la Percepción. Península.
Baudrillard, J., Vicens, A., & Rovira, P. (2016). Cultura Y Simulacro. Kairós.
Articles
Fried, M. (2004). Arte y objetualidad: Ensayos Y Reseñas. Antonio Machado Libros.
Deleuze, G. (2018). Postscript on the societies of Control. Camas Books.
Mulvey, L. (1999). Visual pleasure and narrative cinema. Screen 16/9.
